Lo solagat
Introduction
Le dernier jour de gros travaux comme la fenaison ou les battages, on faisait un repas de fête, la solenca ou solagat, avec tous les travailleurs.
À cette occasion, on tuait le coq (gal).
On s'enorgueillissait de faire solagat les premiers.
Ethnotexte
Pierre BÉLARD
né en 1935 à Frons de Thérondels.
Transcription
Occitan
Français
« Faire solagat aquò èra quand aviam acabat de fenar, lo darrièr jorn de fenar.Aquel jorn, aquò èra la fèsta !Aquel jorn, la coarra tuava lo gal.Manjàvem lo gal vièlh aquel jorn e, en mème temps que lo gal i aviá un brave plat de trochas e un brave plat d’écrevisses.Fenaviam les prats qu’èran al bòrd de la ribièira e, lo temps que les boièrs partián per venir descargar lo carri de fen, aquelses que fasiam passar lo fen a la forca, un salt per la ribièira, doas, tres trochas cada còp, lo sera n’i aviá un brave plat. Mès aquò èra un onor d’avure acabat lo pus lèu possible. Aquel que fasiá solagat lo prumièr èra melhor que les autres. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...