Las fièiras de Senta-Aulària
Introduction
Les foires animaient la vie économique et sociale des villages et des bourgs.
Cette activité commerciale se traduisait par l’existence de nombreuses aubèrjas, remesas, abitarèlas et autres relais.
Dans les auberges, on servait le vin au litre ou à la chaupa, la pauqueta, lo pinton (le demi-litre).
Ethnotexte
Louis VÉZIÉ
né en 1921 à Sainte-Eulalie, décédé en 2013.
Transcription
Occitan
Français
« A Senta-Aulària n'aviam sièis, fièiras. Ne metèron sèt pièi m'enfin.
I aviá lo 6 de febrièr, lo 10 de març, lo 10 d'abrial, lo 11 de junh, lo 19 de setembre e lo 6 de decembre. La fièira de d'abans Nadal, lo 6 de decembre, la fièira qu'apelavan dels pòrcs grasses, n'i aviá un escache que venián. Tot lo monde, caliá manjar de pòrc, degús anava pas al bochièr. I anavan per Pascas, pel buòu de Pascas, e pièi aquò èra tot. S'adujavan del pòrc tota l'annada. La cosina se fasiá a la graissa. Caliá pas qu'aquò : de lard e de graissa. Los fasián venir grasses tant que podián.
Mès las fièiras de Senta-Aulària èran importentas ! Paretriá qu'aquò valiá mai que las de Sent-Ginièis.
Lo monde fasián córrer tot a pè, vesètz, tot lo bestial a pè. E venián del causse.
Aquel jorn, un escache d'ostals fasián bistrò e donavan a manjar. Aquò fasiá un apòrt d’argent, vesètz, aquí.
E, lo 19 de setembre, fasián vite per colar lo vin novèl, qu’avián de portugais bleu. Totes aimavan aquel vin. Avián pas d’apéritifs fasián pas qu’ambe de vin, d'aquela epòca. De vin e de panatons, qu’apelavan. Lo monde se contentavan de pas gaire : de vin, de pan e de salsissa.
A la fin, lo seras, aquò èra la fèsta dins lo vilatge. Mèmes que i aviá bèlcòp de monde ! Mai que duèi ! Aquò rabalava la nuèch, aquò.
E lo vin se vendiá pas al veire. Se èretz dos, preniatz una chaupa e s'èretz quatre preniatz lo litre. Se'n tombava ! E cadun remetiá sa tornada. »
I aviá lo 6 de febrièr, lo 10 de març, lo 10 d'abrial, lo 11 de junh, lo 19 de setembre e lo 6 de decembre. La fièira de d'abans Nadal, lo 6 de decembre, la fièira qu'apelavan dels pòrcs grasses, n'i aviá un escache que venián. Tot lo monde, caliá manjar de pòrc, degús anava pas al bochièr. I anavan per Pascas, pel buòu de Pascas, e pièi aquò èra tot. S'adujavan del pòrc tota l'annada. La cosina se fasiá a la graissa. Caliá pas qu'aquò : de lard e de graissa. Los fasián venir grasses tant que podián.
Mès las fièiras de Senta-Aulària èran importentas ! Paretriá qu'aquò valiá mai que las de Sent-Ginièis.
Lo monde fasián córrer tot a pè, vesètz, tot lo bestial a pè. E venián del causse.
Aquel jorn, un escache d'ostals fasián bistrò e donavan a manjar. Aquò fasiá un apòrt d’argent, vesètz, aquí.
E, lo 19 de setembre, fasián vite per colar lo vin novèl, qu’avián de portugais bleu. Totes aimavan aquel vin. Avián pas d’apéritifs fasián pas qu’ambe de vin, d'aquela epòca. De vin e de panatons, qu’apelavan. Lo monde se contentavan de pas gaire : de vin, de pan e de salsissa.
A la fin, lo seras, aquò èra la fèsta dins lo vilatge. Mèmes que i aviá bèlcòp de monde ! Mai que duèi ! Aquò rabalava la nuèch, aquò.
E lo vin se vendiá pas al veire. Se èretz dos, preniatz una chaupa e s'èretz quatre preniatz lo litre. Se'n tombava ! E cadun remetiá sa tornada. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...