Las raças de pòrcs
Introduction
Il y eut autrefois des races régionales comme les tecats, semblables aux limosins ou aux gascons ; mais la race la plus répandue au début du XXe siècle était celle des craoneses, aux larges oreilles rabattues. Puis vinrent les large-white anglais aux oreilles dressées, les quilha-aurelhas.
Ethnotexte
Marthe CAVALIER
née Rodier en 1926 à Saint-Chély.
Transcription
Occitan
Français
« Fasiam venir de porcèls e los vendiam a cinquanta quilòs, quaranta. I aviá una fièira per aquò, o alara aprèssa, quand o sabián, o venián cercar aicí. Los pichons, los anàvem menar per la castanhal, e lor donàvem un pauc de biure lo ser, quand tornavan. Castanhavan e tornavan totes solets.
Mès aprèssa, quand venguèron aquelses quilha-aurelhas, i volián pas tant demorar. Èran pas puslèu aval que èran tornar amont. Los craoneses demoravan a la castanhal, elses. Quand i davalàvem, los i trobàvem. La castanha, aquò èra la noiritura presque de tot l’ivèrn. »
Mès aprèssa, quand venguèron aquelses quilha-aurelhas, i volián pas tant demorar. Èran pas puslèu aval que èran tornar amont. Los craoneses demoravan a la castanhal, elses. Quand i davalàvem, los i trobàvem. La castanha, aquò èra la noiritura presque de tot l’ivèrn. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...