Lo peirièr

Collecté en 2000 par IOA Sur la Commune de St-Amans-des-Cots Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Il y avait le basalte (basalta, ròc-ferral) de l’Aubrac, le granit (barena, pèira grisa) de la Viadène et le schiste (sistre, pèira tiulassenca) de la vallée d’Olt.

Au cours des hivers rigoureux, les maçons (peirièrs) taillaient le granit.

Le père de Marie-Rose forgeait lui-même ses outils (ponchons, cisèus…).

Ethnotexte

Marie-Rose GIMAZANE

née en 1926 à La Masse de Saint-Amans des Cots.

Transcription

Occitan
Français
« Mon paire èra peirièr. Anava traire lo granit a Benavent. Fasiá petar las pèiras e, quand n’aviá pro, preniá les buòus del vesin Baptista, ambe lo fardièr e tornava ambe la pèira. Aquò èra de granit.
I a un ostau al Lucador, aquò’s el qu’a talhada tota la pèira. Aviá una pèira d’òli qu’apelava.
Talhava la pèira darrièr l’ostau. La trabalhava al ponchon e al cisèu. Mès i aviá pas que el que les sabiá fargar. Aviá una fòrja, aquò’s ieu que virave la manivèla. Les ponchons, aquò anava, mès les cisèus, les passava dos còps, aquò n’acabava pas… Ne fasiái d’aquelses sadols de virar la fòrja !
Alara, fasiá d’entoratges pels cementèris e talhava de pèiras pels ostaus. »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...