Las prunas
Introduction
La pruna blua dels pòrcs ou paparèla, la tenca, la rojòta de Sent-Joan et parfois la pruna d’Agenh, étaient soit séchées pour faire des pâtisseries, soit distillées pour faire de l’eau de vie (aigardent).
Ethnotexte
Léa et Roger MOUYSSET
née Cabrit en 1909 à Rabjac de Rieupeyroux ; né en 1931 à La Fage de Rieupeyroux, décédé en 2010.
Transcription
Occitan
Français
« La malvioleta èra un bocin coma la pruna d’Agenh, roja. Èra bona.
Las tencas èran per far de pastisses. Aicí [La Faja], las fasiam secar sus la teulada e aval [Rabjac] las metiam al forn quand aviam sortit lo pan, que lo forn èra pas tròp caud.
La paparèla èra una pruna un bocin pus gròssa que lo prunèl. Aquò èra la pruna realament sauvatja. Per far l’ai(g)ardent, èra la melhora. Èra blua. »
Las tencas èran per far de pastisses. Aicí [La Faja], las fasiam secar sus la teulada e aval [Rabjac] las metiam al forn quand aviam sortit lo pan, que lo forn èra pas tròp caud.
La paparèla èra una pruna un bocin pus gròssa que lo prunèl. Aquò èra la pruna realament sauvatja. Per far l’ai(g)ardent, èra la melhora. Èra blua. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...