Abesalar los prats e far la fornilha
Introduction
L’irrigation des prairies à l’aide de rigoles (besals) jouait un rôle important car l’eau était considérée comme un engrais. Los dreches d’aiga étaient déjà réglementés au Moyen Age. On allait parfois au tribunal : plaijavan.
L'hiver, on entretenait les rigoles d'irrigation et on faisait les fagots pour l'alimentation du four à pain.
Ethnotexte
Pierre FRAYSSE
né en 1906 à La Rénovie de Quins.
Transcription
Occitan
Français
« Aviái entendut dire que un paure que passava regulièirament, èra talament conegut aquel òme, trabalhava (sai pas s'èra pas aquel qu'agusava las rèssas…) e aviá una facilitat per donar un escaïs, tanlèu que passava dins un ostal : Raucivada de Comiac, Tusta-babisses de La Sandraliá, Finta-negre de La Planqueta, Truèjas-pi(g)adas de Cadarç, Aubièirats de La Casotiá... Cosián sèt tortas de pan mès ne bevián uèch al Puèg, Tala-pena a La Pòrta, Tropelàs a La Porcariá…
Aquò's aquel que fasiá de drainatge, empr'aquí, quand òm li comandava. N'i aviá que i disián :
“Me sembla que fasètz pas aquò tot drech…”
I disiá :
“Mès, vos en faguètz pas, l'ai(g)a los renolsa !”
Abesalar, aquò èra ben un trabalh !
Caliá abesalar lo prat per virar l'ai(g)a e far la fornilha per còire lo pan. Aquò's lo trabalh de l'ivèrn, aquò. »
Aquò's aquel que fasiá de drainatge, empr'aquí, quand òm li comandava. N'i aviá que i disián :
“Me sembla que fasètz pas aquò tot drech…”
I disiá :
“Mès, vos en faguètz pas, l'ai(g)a los renolsa !”
Abesalar, aquò èra ben un trabalh !
Caliá abesalar lo prat per virar l'ai(g)a e far la fornilha per còire lo pan. Aquò's lo trabalh de l'ivèrn, aquò. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...