Quinze ectaras
Introduction
À côté de quelques grands domaines et d’exploitations moyennes, il y avait autrefois un grand nombre de petits paysans qui vivaient sur des propriétés morcelées.
La bòria fut très souvent, jusqu’au milieu du XXe siècle, une unité de production quasi-autarcique pratiquant une polyculture vivrière. Mais, en fonction de l'époque, du terroir ou de l’existence de débouchés particuliers, il pouvait y avoir une relative spécialisation.
Ethnotexte
Georges MAUREL
né en 1931 aux Fargues de La Salvetat-Peyralès, décédé en 2012.
Transcription
Occitan
Français
« Mos parents èran sortits de Rometa, avián pas qu'un parelh de vacas. Alara lo papà anèt far bordièr a Las Fargas. Apèi crompèron aicí, a La Landa, i aviá una quinzena d'ectaras.
Avián de vacas, un bocin de blat, un bocin de patanons, un bocin de milh, un bocin de tot. I aviá de bòsces, tanben, tres ectaras de bòsces e doas ectaras de castanhal. Demorava dètz ectaras per trabalhar.
Lo pus gròs revengut aquò èra las vacas e los vedèls e los pòrcs grasses ambe las castanhas e los patanons. »
Avián de vacas, un bocin de blat, un bocin de patanons, un bocin de milh, un bocin de tot. I aviá de bòsces, tanben, tres ectaras de bòsces e doas ectaras de castanhal. Demorava dètz ectaras per trabalhar.
Lo pus gròs revengut aquò èra las vacas e los vedèls e los pòrcs grasses ambe las castanhas e los patanons. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...