Las parets dels ostals segalins

Collecté en 1994 par IOA Sur la Commune de La Salvetat-Peyralès Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

En Peiralés, c'est le schiste ou pèira tiulenca et lo ròc blanc, plus rare, qui dominent. L'absence de véritable pierre de taille obligeait les bâtisseurs à utiliser le bois pour les encadrements. 

Le mortier était fait avec du sable extrait sur place dans la couche de pierres dégradées appelée lo cram et mélangé à de l'argile, lo bart, ou à de la chaux (cauç).

Les clapets ou colombages étaient fréquemment utilisés pour les étages.

Souvent, quand on avait terminé un chantier, le propriétaire organisait une petite fête, la solenca, pour les ouvriers.

Ethnotexte

André MAJOURET

né en 1926 à La Salvetat-Peyralès, décédé en 2019.

Transcription

Occitan
Français
« Aicí, los ostals èran fachs de pèira de país, de pèiras tiulencas.
Lo ròc blanc fasiá lo mens possible per bastir. Lo portavan alara lo metiam mès autrament… Aquò reten l'aiga dins las parets, aquò la fa venir, mème. Amai aquò èra pas solide.
Se bastissiá plan sovent pas qu'ambe de tèrra e un bocin de cauç. N'i a que passavan la tèrra dins una grilha gròssa per tirar las pèiras pichonas, mès n'i aviá que fasián pas que la metre a trempar. Anàvem cercar de cram qu'apelàvem aicí, aquò's una pèira que se daissava engrunar. Pèi caliá metre de cauç grassa.
Lo que voliá far una reparacion importanta anava cercar de cauç o la fasiá portar, l'escantissiá e l'emploiàvem coma aquò, a vista de nas.
Dins los ostals, blanquissiam ambe la cauç grassa, d'aiga e d'alun. Aquò acaptava lo fum mès, dins los dos meses, aquò tornava ressortir.
Dins lo temps fasiam las parets pro espessas, de 60, 80, 90.
Per far los lindals, las solièiras, tot aquò, fasiam ambe de boès, de garric o de castanhièr. Lo cambatge, lo bastissiam ambe de pèiras de país.
En bastissent, se trobàvem una pèira polida, la metiam de costat per far una maissèla de fenèstra.
Quand se bastissiá, plan sovent, lo peirièr daissava sortir quauquas pèiras. Aquò aviá un nom. Ieu cresi qu'aquò èra per far veire qu'una pèira traversava la paret. Sovent, las pèiras coma aquò se podián pas copar per tèrra mès, après, per la paret, i arribavan. Sovent, la daissavan coma aquò.
Dins lo temps, quand avián acabat un bastiment, n'i aviá que fasián una solenca ambe totes los obrièrs que i avián trabalhat. S'èra totjorn fach. »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...