La pesca

Collecté en 1994 par IOA Sur la Commune de La Salvetat-Peyralès Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

La pêche, souvent pratiquée avec des techniques prohibées, procurait un complément d’alimentation ou de revenu apprécié.

Les bons braconniers respectaient les équilibres naturels.

Ethnotexte

Georges MAUREL

né en 1931 aux Fargues de La Salvetat-Peyralès, décédé en 2012.

Transcription

Occitan
Français
« La melhora pesca, aquò èra la forcheta la nèit.
Anàvem a Viaur, aicí, sustot, e pescàvem lo peis blanc, lo barbèu, lo cabòt, las perchas, d'enguilas, de brochets.
A la pesca a la forcheta, i caliá anar totjorn ambe la luna vièlha, que faguèsse pas luna. Se fasiá vent, caliá pas i anar tanben. Lo vent es missant pescaire.
I aviá la pesca al fialat, tanben.
Ambe de cinglons, butàvem de peisses a la man. Los butàvem a l'ombra, jos un vèrnhe o jos una babissada. Brandissiam la babissada e amassàvem los peisses.
I aviá d'escarabissas, mès dins los pichons rius. N'i aviá que i anavan la nèit, aquí tanben. Aquò se pescava ambe de balanças. Tornàvem ambe 300 escarabissas facilament.
Lo trogan se pescava al mes de junh quand rajolava, a l'esparvièr. I aviá ben de monde que pescavan a la linha, a l'epòca, mès pas gaire.
Per atrapar las enguilas, fasiam ambe de còrdas e i metiam de gròsses vèrms o de fromatge de gruyère. Nautres fasiam las enguilas a la padena. N'i a que fasián una salsa ambe de vin blanc.
Pescàvem mès ne manjàvem pas, de peis. »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...