Los domestiques
Introduction
Avant la motorisation des années 50-60, le recours à une main-d’œuvre saisonnière ou annuelle était chose courante pour beaucoup d’exploitations. Il y avait donc une domesticité assez nombreuse et relativement spécialisée.
Ethnotexte
Raymond ALDIN
né en 1918 à Saint-Chély.
Transcription
Occitan
Français
« En 40, i aviá lo regissur, lo mèstre-vailet, lo carretièr que s’ocupava de las ègas, lo batièr que s’ocupava dels buòus, lo trasbatièr, lo racièr que s’ocupava dels vedèls e dels borruts, naltres èrem tres a las vacas. Lo cantalés, aquò èra un òme pus atjat, s’apelava Cairèl. Ieu, ère lo pastre, veniái darrèr. Pièissa i aviá lo vedelièr encara darrèr.
Nos levàvem a tres oras del matin, cada matin. Lo matin, donàvem, atapàvem l’estrilha e estrilhàvem las vacas jusca-z-als talons.
I aviá un tiulièr atanben e pièi, se i aviá pas de trabalh sus las tiuladas, anava trabalhar defòra, a l’òrt o n’impòrta. I aviá un jardinièr atanben. »
Nos levàvem a tres oras del matin, cada matin. Lo matin, donàvem, atapàvem l’estrilha e estrilhàvem las vacas jusca-z-als talons.
I aviá un tiulièr atanben e pièi, se i aviá pas de trabalh sus las tiuladas, anava trabalhar defòra, a l’òrt o n’impòrta. I aviá un jardinièr atanben. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...