Bulle de Clément VI du 13 avril 1343 fixant tous les cinquante ans des jubilés universels, traduite en langue d’oc par Huges de Vilaret

Collecté en 2003 Sur la Commune de Compeyre Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Bulle de Clément VI du 13 avril 1343 fixant tous les cinquante ans des jubilés universels, traduite en langue d’oc par Huges de Vilaret
Evêché de Rodez, Archives diocésaines, Missel de Compeyre, [f. 282-287]. Edité par L. Constans, dans Mém. Soc. Lettres Aveyron, t. XII (1879-1880), 1881, p. 220-229 et 287-295, d’après une copie faite par l’abbé Rouquette. La présente réédition comporte de nombreuses corrections.

Transcription de Jean Delmas

[f. 282 v°] Ayso es lo perdo de Roma que s’en sec aval. La primieyra ves que hom lo vol legir ho auzir deu aver cofessat, quar XL ans de perdo gassa[n]ha.
Clemens papa, ser dels sers de Dieu, a perdurabla memoria reduzen la gracia per laqual Dieu lo Payre trames lo sieu filh del sobeyra cel, quar coma el dis : « no vole la mort del pecador, mas mays que[s] convertisca e viva. » E aquelas paraulas d’aquel doctor de veritat sanct Gregorii dizen : « Tantas armas cressem esser montadas a la gloria de paradis, coma d’angels remayro al cel aprop la ruyna dels orgolhos. » E car natura humana tostemps es enclinada a mal en tant que cascu per pecat conoc sa vida, trames Dieus lo sieu filh encarnat afi que l’ho-
[f. 283]-me, lo cal era periit, al regne celestial redugues, de lacal causa s’alegro (1) los cors dels angils, am losquals nos devem cofermar e acompanhar, laqual causa adonc ses dupte si verifica quant lo peccador s’en retorna a penetencia. La orgolhosa empero natura humana a coma havia (2) de desinar, si del pays de paradis passan los mandamens aysi lo (ou la) pot trobar enclinant se a vertut en tal guisa que en las sezilhas de lascals los angilhs per orguelh son privast monte per humilitat e per tantas gens coma Nostre Se[n]hor Dieu Jesu-Christ dizire, may que lo peccador puescha venir al pays perdurable de delieg, may que no fa lo ser, cant a gran set, a la fon de l’ayga. E per ayso, car nos d’aquel meseus Nostre Se[n]hor tenen lo luc sobre la terra, deven, tota neglegencia detras mesa, am paor e espaven velhar diligenmen sobre lo pobol siau comes a nos coma a vicari de la tresque Sancta Glyeya de Roma del don que tresque Sobeyra Nostre-Se[n]hor Jhesu-Christ al princip dels apostols fo comes et autriat : « tost aquels que liaras en la terra seran liast et els cels, e tost aquels losquals absolveras en la terra seran absols et els cels ». E non hy a ta[n] san ni tan drechurier de far la- vironam (3) de la monarchia mundanal que de sanctetat e de justicia e de equitat major non aja mestier. Quar, aprop la fragilitat del primier payre, tanta miseria era en humanal linatge que avia ben mestier de remezi, se volgues esser salvast, denunciam don lo quas a tost univers popol crestia comes a la sacrosancta glieya de Roma lacal es comensamen e fundamen [f. 283 v°] de la crestiandat en lacal es la bazilica de sanct Peyre la apostol bastida e per la sepultura so la cieutat tresque honrada que ayso es la cieutat de Dieu elegida e per titol de (4) honor enseguida fundamen de veritat e de predicatio. Ayso es aquel luoc delcal dis Jhesu-Christ : « Vaycel de electio es a me aquest, afi que porte lo mieu nom davan las gens els reys els filhs d Israel ». E d’aquesta cieutat volen ysir la apostol dis : «Tu y est Christ filh de Dieu vieu !» e forsat per los enfizels cant fugia a la forsenaria de Nero l’emperado de fora l’aparec Jhesu-Christ loqual enterroguet la apostol disen : « Se[n]her, on vas ? » et el respondet : « Vau a Roma autra ves esser cruzifiat ». Per que evidenmen appar que aquesta cieutat adonc fo per Dieu elegida afi que aysi coma ela entro donc era estada maystra de error e de falcedat fo faha disciplina de veritat. E non remens d’aquesta cieutat es escrih : « Da la cieutat laqual ay elegida venra a vos salut, e veyran los vostres huelhs e s’alegrara lo vostre cor. Aquesta es aquela cieutat lacal lo sanc dels apostols sanct Peyre e sanct Paul e d’autres martirs tan granda multitut que’l nombre no’s pot saver seno pel secret de Dieu ha sanctificada e hornada en perdurable. E non remens sanct Gregori affermet que el sostenria martiri per lo nom de Christ en ladiha cieutat de Roma, volen esser ajustast am los cors dels martirs loscals per la fe catholica avian aqui sostengut mort, delscals dis que per cascun jorn de l’an ni avia may de VI milia. Quals es aquesta cieutat apostolica e emperial e per cantas lau-[f. 284]-sos es enlevadoyra, on es la ces de sanct Peyre l’apostol e per quantas lauzors deu esser presicada e davan totas autras onrada aqui ont lo cors de son companh Sanct Paul la apostol es sebelhist lo cap del cal quant fon tre[n]quat pel cop del carnasia, Ihesu-Christ tres vegadas escudet (5) e encaras al jorn d’uey hi apar la fon de salut que nasquet en los locs ho lo sancte (6) cap saltet. Doncas coma en ladiha cieutat sia tota redundancia de gracias sperituals cove que’l poble que esta en tenebras e habita en la umbra de la regio de mortz veja aqui losdihs sobre lums del mon delsquals l’escriptura porta testimoni disen : « Aquest so dos olivas e dos candelabres luzens el regardamen de Nostre-Se[n]her. » Fam doncas a tost los nostres filh[s] reys, ducs, comtes, baros, fizels christias, subjets a la bontat de Dieu tot sobeyra de la sancta fe christiana a la qual es faha repromissio de la salvatio eternal, aquestas causas per orde que s’enseguo : Sapias filhs cars que en la cieutat d’Avi[n]ho aqui on nos tenem ara nostra cort, de Roma vengro los venerables specials e amast filh nostre. [On lit dans le texte latin : Jagme Savel et Bricio, Jacme de La Columpna, cives nobilissimae civitatis Rommae et scindici totius senatus ejusdem.] senat ad aquels … demo[n]strans a nos motas paraulas (7) lasquals per prolixitat non recomtam. E lendema nos mandem tener consistori et apelar nostres fraires. E a aquela nueh davan lo concestorii nos aparec en vezio una persona por-[f. 284 v°]-tan en la so ma dos claus laqual me dis aytals paraulas : «Uebri ta boca e gieta fuoc d’aquela tal que escalfar e illuminar s’en puescha tot la mun !» E l’endema nos celebrem una mesa de la Trinitat per ayso que, se aquesta vezio era de Dieu, autra ves apparegues o s’era fantazia de tot en tot avalis. E faha aquesta oratio la secunda nueh viguem semblan vezio per que nos apellem nostres frayres cardenals, arsivesques et avesques e tota la clercia en nostre palais davan nos. E respondens als filhs de Roma per la nostra auctoritat e dels apostols sanct Peyre e sanct Paul flegist e mist los ginols e las mas ajustadas, girans los uelhs vas lo cel ubrigem la sancta partida e recitem per aquesta manieyra : « Clemens papa, sers dels sers de Dieu, en e de consentimen de sos fraires cardenals portan am se las claus de la glieya celestial a tost en general et en special per la primieyra vegada que ausiran o legiran aquestas causas largamen XL ans de perdo dona et autria. E car natura humana a l’estat de la gran vilhesa non pot venir per raso de la so gran fragilitat lacal ha tostemps am se e de cent en cent ans en la sancta cieutat de Roma sia lo perdo en la remesio dels peccast, e paucs ni’aja que puesco venir a la sobrediha etat de crepitat per lacal causa a lur dezirier non podo venir, per la soa auctoritat e per poder dels apostols sanct Peyre e sanct Paul delsquals nos usam de part de Dieu tot pode-[f. 285]-ros a tost los Christias venens a la sancta patriarchal cieutat contan d’aquel jorn que l’autre perdo fo complist entro a la fi de XLIX ans en tot aquel an d’apres donam lo perdo e la remessio de peccast per tostemps coma se sec : 1 - Tota persona que aura en prepaus d’anar a la sobrediha sancta cieutat aquel jorn local volra ysir de son hostal per penre la via, puesca elegir cofessor e cofessors en la via ho en autres locs, cals que sian, alscals cofessors per a[u]ctoritat sobrediha nos donam ple poder de absolve de tost los cases papals aysi meteys coma se la nostra persona specialmen aqui era. 2 - Item autriam que se alcu vertadieyramen cofes, mor en la via, que de tost sos peccast sia quitis de tot en tot e absols. E non-remens mandam als angils de paradis que l’arma d’aquel del tot sia desaviada de la pena de purgatori (8) meto dins lo gaug de paradis. 3 - Item volem et ordenam que arcivesques et avesques ses demandar a nos ho los sobeyras licencia puesco lurs proensas laysar quant a la sobre-diha cieutat volran anar. 4 - Item per la gracia special a tost rectors e curast donatz yssimple de las sanctas armas desirans venir a ladiha sancta cieutat patriarchal, autriam que els lurs glieyas o beneficis per un an entier puescon arendar e, se s’endevenia que morisso el cami, volem que l’arendamen aquel an aja fermetat e que negun enpetran special ho general non hy ause metre empachier sos pena de sa empetratio e de la maledictio eternal. E non-remens [f. 285 v°] que aja per adoncas sa gracia de tot en tot anullam. 5 - Item al sancte orde de morgues negres e blancs autriam prevelegi special afi que mogust per devotio, volens vesitar la nostra ces gasa[n]ho lo nostre sobredih perdo, se lur abat no lur vol donar lecencia, lo morgue aven sa devosio d’anar davan tres dies presens antipis (?) (9) lo puesca requirir e demandar que’l done licencia d’anar aldih perdo e vesitar la sancta ces. E non-remens que’l bayle lo pres de son vieure e de son vestir e de son causar de tot l’an per anar e per tornar. E se ayso no vol far, coma el l’empahe d’anar, la maladictio de sanct Peyre e de sanct Paul li donam e de tot son offici e benefici lo desapausam et en perdurable l’en privam. 6 - Item volem que las morguas ajo aquela meseys lecencia se as aquelas que las governo es avist. Es se lor regidor d’aquelas jutga per raso alcunas d’aquelas remaner, cascuna diga un sauteri la semmana afique Dieus en sa gracia vulha preservar aquels que aquirit ha[n] lo sobre-dih perdo, volens que aquestas morguas lodih perdo ga[n]ho ay[si] com se ley anavo. 7 - Item aquels que per vilhesa o per enfermetat non [curabla] son desencusast se per aquels que ley van cascuna sempmana diso tres ves lo Pater noster, semblamen gasa[n]ho lodih perdo. 8 - E se alcun layro ho layres de cami, lacal causa defalha, ho garda d’autres locs ho que sia an’aquels que van a la sancta cieutat e s’en torno fazian alcun empahier ho greujer [f. 286] a rescost ho a presen en tal manieyra que al filh hobedien fos faha enjuria ho malvestat la maledictio de sanct Peyre et de sanct Paul si sapchan aver encorsa. E non remens afi que la malvestat de pena non done occasio de peccar volem que tot violador ho empahador d’aquesta devotio non puescha aver absoltio se non de nos ho de nostre penedensia cardenal, septat en cas de mort, faha totjorn davans deguda restitutio del dampnatge donat. 9 - Volem sobrequetot que los romieus del pays de Roma, de Campa[n]ha, de Thuscia, de Polha, de Calabria, del principat de Labor, de Lombardia entro Puehmon estian en ladiha cieutat per VII mes entier[s] vesitan cascun jorn Sanct-Peyre, Sanct-Johan (10) de Lateran, Sancta-Maria apellada la Major, Sanct-Laurens defora los Murs, Sancta-Cros en Jherusalem, Sanct-Sabastia alcal fon dih en cort de Roma escrih : « en aquest luoc es la divinal promissio e remessio de peccast e perdurabla clardat per los merist de sanct Sabastia, martir, e per las sanctas tombas dels apostols sanct Peyre e sanct Paul e per raso del semeteri Calixti que es aqui e per raso de cent e LXXIIII melia martirs que aqui son sebelhit am XVI papas passast loscals hi sostengro martiri per la fe ». Viziton aytabe la apostol sanct Paul que fo clar presicador de veritat. Lo[s] Prohensals empero els Francezes, Aragonezes, e Cathalas, Navarezes, e Portugals, Englezes, Espanhols, e Ungres a las autras nacios ley [f. 286 v°] ssian (ou stian) per XV dias contunuadamen, vesitans las sobredihas glieyas. 10 - E quant los fisels sobredihs (11), aquestas causas devotamen auran gauzidas, de nostre mandamen lur sera mostrat lo suzari de Nostre-Se[n]hor Jhesu-Christ, loqual vist, de tost lur peccast sian absolst e perdo ajo d’aquels, e nos de part Nostre-Se[n]hor Dieu Jhesu-Christ, del cal sem vicaris en terra, los reduzem a l’estat en local ero aquel jorn que agro reseuput lo sancte baptisme. E de gracia special cofermam et autriam totas las gracias et endulgencias cals que sian autriadas sayenreires a ladiha cieutat patriarchal per dos cens e tres papas loscals so estast de l’apostol sanct Peyre entro ara, loscals nos poyram nombrar coma a nos esta ferm per autencitas d’escripturas e per originals de doctors aprohast. 11 - Volem aytabe e ordenam de consentimen de nostres frayres que se alcuna persona tornan deldih perdo per istigansa del Dyable cosentis a peccat et en aquel presensia ses calua (12) que mueyra per raso dels peccast que davans avia comeses loscals per vertut de l’an L eran hostast e perdonast alcuna pena d’iffern non soste[n]ha seno per aquels losquals apres aura comeses. - Aquest perdo d’a[u]ctoritat de Dieu e de sanct Peyre et de sanct Paul de L en L ans autriam a la diha cieutat ayso es causa joyhosa e molt meravilhosa e preciosa local tot fizel deu desirar e no[s] aquela per las [f. 287] mas de nostres sobredihs legast, [le texte latin donne à nouveau les noms] a ladiha cieutat misericordiosamen trametem. E si alcu per folia o per arogancia las causas sobredihas azirava ni las auzava enfringir ho contra elas interpretar sapha si aver encoreguda la maledictio eternal et la sentenci d’escumergue. Amen. Hugo de Vilareto presentem indulgenciam transtulit in romans.


Vocabulaire :
[f. 282 v°]
ser dels sers de Dieu : serviteur des serviteurs de Dieu
remayro (m. A.) : restèrent
encarnat : qui a pris chair
[f. 283]
redugues : ramenât
s’alegro : se réjouissent
empero : cependant
delieg : délectation, agrément
ser : cerf
meseus : même
luc pour lum (latinisme), lumière, plutôt que pour luoc, lieu, place
espaven : épouvante
mundanal (m. A.) : du monde
linatge : famille, lignage
remezi pour remedi : remède
[f. 283 v°]
crestiandat : chrétienté
bazilicat pour basilica (m. A.) : basilique
la sepultura so : sa sépulture
forsenaria (m. A.) : folie de forcené
falcedat : fausseté
da : de
lausos, lauzors (m. A.) : louanges
[f. 284]
enlevadoyra : qui sera transportée d’enthousiasme
la ces de Sanct Peyre (m. A.) : le siège, la cathédrale de Saint Pierre
carnasia : bourreau
escudet pour escridet ?
sobre-lums (m. A.) : sur-lumières
repromissio (m. A.) : promesse
consistori, concestorii : consistoire
[f. 284 v°]
clercia (m. A.) : clergé
girans : tournant
dezirier (m. A.) : désir
[f. 285]
se-sec ou s’esec : s’ensuit
desaviada : détournée
arendar : arrenter
enpetram (m. A.) : impétrant
empachier (m. A.) : empêchement
empetratio (m. A.) : impétration
anullam : L. Constans propose de lire à la place anullada
[f. 285 v°]
morgues negres : moines noirs, bénédictins
morgues blancs : moines blancs, cisterciens, chartreux
empahier (m. A.) : empêchement
greujer (m. A.) : préjudice
[f. 286]
a rescost : en secret
empahador : empêcheur
penedensia : pénitencier
Ungres : Hongrois
[f. 286 v°]
sayenreires : précédemment
istigansa (m. A.) : instigation
mueyra : qu’il meure
azirava : haïssait.

Notes :
(1) Manuscrit : s’alegio
(2) Constans propose : acomansaria
(3) avec tilde sur l’a : Constans lit : virovirnam (?). On peut lire : l’a-vironamen
(4) Manuscrit : do
(5) lire : escridet ?
(6) lire : lo sieu
(7) manuscrit : pauralas
(8) il faudrait ajouter : et la
(9) lire : antiquis ?
(10) Manuscrit : Johon
(11) Manuscrit : -dilhs
(12) L. Constans propose de lire : sel calra.

Analyse de Jean?Delmas
L
e Missel de Compeyre est connu depuis longtemps. Il est cité par le Cardinal Bourret, Saint Martial, p. 417-420. La bulle en langue d’oc a été publiée par L. Constans, dans son “Essai sur l’histoire du sous-dialecte du Rouergue”, extrait de Mém. Soc. Lettres Aveyron, t. XII (1879-1880), 1881, p. 154-163 avec commentaire p. 221-229. J.-L. Lemaitre, lui a consacré une notice dans Manuscrits du chapitre et de l’évêché de Rodez, Rodez, Archives départementales de l’Aveyron, 1985, p. 29-38.
La traduction est calquée sur le latin et comporte donc des adaptations, des occitanisations de mots latins. Remarquant certains traits orthographiques, L. Constans s’est demandé si l’auteur n’était pas étranger au Rouergue, « d’une province voisine », ce qui suggère qu’il était peut-être de Lozère, où le nom de Vilaret ou Villaret est bien attesté.
Ce texte, d’un grand intérêt, justifierait une étude de fond qui sortirait du cadre de la présente publication. Nous nous contenterons d’en indiquer le sommaire :
- Nécessité de la pénitence et de la conversion.
- Mission du successeur de Pierre, reçue du Christ lui-même, de lier et délier sur terre et dans le ciel.
- Rappel que Rome est le siège de Pierre, la ville sanctifiée par le sang des martyrs et en particulier celui de l’apôtre saint Paul.
- A la suite de la sollicitation du Sénat de Rome, le pape accorde le pardon à ceux qui iront à Rome en pèlerinage et il institue une jubilé de 50 en 50 ans.
Les conditions du jubilé sont les suivantes :
1 - Celui qui entreprendra le pèlerinage pourra se confesser à tout confesseur, qui aura pouvoir de l’absoudre, y compris des cas réservés au pape.
2 - Si le pèlerin meurt après une confession sincère, il sera en tout absous et le purgatoire lui sera épargné.
3 - Les évêques pourront se rendre à Rome sans demander l’autorisation de s’absenter de leur diocèse.
4 - Autorisation aux curés d’arrenter leurs bénéfices, pendant leur absence, et garanties à ce sujet.
5 - Autorisation aux moines de sortir de leur monastère, avec l’accord de leur abbé, qui assurera les frais de nourriture et de vêtement.
6 - Les religieuses cloîtrées, s’il ne leur est pas possible d’aller à Rome, pourront gagner le pardon com se ley anavo.
7 - Les vieillards et infirmes pourront de la même façon, par la prière, gagner le pardon.
8 - Ceux qui par brigandage feront obstacle aux pèlerins n’auront pas d’absolution sinon du pape ou du cardinal pénitencier et à la condition de réparation.
9 - Conditions imposées aux pèlerins italiens et à ceux des autres nations.
10 - Visite du Saint Suaire. Absolution complète mettant le bénéficiaire en l’état de son baptême. Confirmation des indulgences précédentes.
11 - Si le pèlerin commet des péchés par la suite, l’absolution gardera son effet pour les péchés antérieurs.
Malédiction à tous ceux qui, par folie ou orgueil, oseraient s’opposer à cette décision.
L. Constans s’est livré, dans l’étude déjà citée, à un long commentaire philologique auquel nous renvoyons ceux qui s’intéresseraient à cet aspect du texte.

Compèire, 13 de mai de 1343

Photo

Bulle de Clément VI du 13 avril 1343 fixant tous les cinquante ans des jubilés universels, traduite en langue d’oc par Huges de Vilaret
© Archives de l'évêché (Rodez)

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...