L'asegaire

Collecté en 1998 par IOA Sur les Communes de Baraqueville, Gramond, Rodez, Vimenet Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Lo sanaire ou asegaire est le hongreur.

Ethnotexte

Raymond BATUT

né en 1924 à Vimenet, décédé en 2000.

Transcription

Occitan
Français

« Mon paire aviá començat de trabalhar del costat de Cenhac, del costat de Vòrs.

Me caliá anar a la fièira e los tipes me disián : “Te calrà passar...’’
Lo veritable mestièr, aquò’s quand mème l’operacion de las truèjas. Las truejòtas, totes las fasián pas asegar. Lo pus grand trabalh dins lo Segalar, aquò èra aquò.
Mès atanben, dins lo Segalar, avián de fedas. Aquelas fedas anhelavan e, los anhèls, s’èran pas asegats al mes de juillet, se batián. Pièi, aquò èra un afaire de qualitat atanben. Un anhèl de sièis o sèt meses, se i es pas passat, se los a pas virats, a un gost. I aviá un trabalh fòl aicí. Tot lo mes de junh, del ser al matin, caliá asegar d'anhèls.
Mès, dins lo Segalar, i aviá atanben de tipes que gardavan un borrut e, quand veniá borret a dos ans, lo caliá asegar per ne far un buòu. Aquò fa que la prima, a la sortida de l’ivèrn, me comandavan pro lèu. Me disián : “Te cal venir per virar los braus, que sasquèsson garits dabans de los fotre defòra...”
Pus tard, al mes de mai, i aviá de chavals a asegar, de polins qu’avián dos ans. Aquí, coma per las truejòtas, se los fotián a la fièira asegats, èran liquides e quauqu'un los podián prene de suita. Aquelses chavals partissián dins l'Eraut per laurar las vinhas. »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...