Las còlas de dalhaires
Introduction
La fenaison était l’occasion d’un recrutement important.
Les bons faucheurs (dalhaires) étaient connus et très recherchés pour mener les équipes (còlas). Le meneur de còla était mieux payé que ses coéquipiers.
Ethnotexte
Anna CHARRIÉ
née Chassaly en 1902 à Vieurals.
Transcription
Occitan
Français
« Lo que menava la còla, lo pagavan cinc francs.
Disián :
“O… aquesta annada Firminm’a demandat cinc francs. Lo m’a calgut augmentar de dètz sòus !”
Sabètz quantes aviá d’enfants aquel Firmin ?Quatòrze ! Èran dins Sent-Ginièis, pas d’òrt, pas res… E, pecaire, presque totes partián de la poitrine.Lo paure pepè lo plangiá, li donava una micha de pan, lo sabte. Lo sabte, partiá a Sent-Ginièis e tornava montar lo dimenge a sera. Metiá aquela micha sus un baston, sabètz, portava aquò per darrèr l’espatla. Aquel òme preniá aquela micha de pan per la donar a-n-aquelses enfants, perque aquò èra la misèra negra…
E, sabètz pas a quanta ora del matin començavan la jornada ? A cinc oras del matin.
A tres oras, partián de l’ostal per anar als prats. E lor anàvem portar lo desjunar a cinc oras. E pièi, a dètz oras e a tres oras. E, lo sera apièi, sopavan a l’ostal, quand èra nuèch. Èra pas nuèch d'abans uèch o nòu oras.
Aquò èra de jornadas a quatre francs cinquanta per jorn e, lo que menava la còla, cinc francs.
N’avián pas de machinas. E pièi lo paure pepè disiá qu’aquelas machinas aquò laissava d’èrbas, aquò la copava pas pro rasa. »
Disián :
“O… aquesta annada Firminm’a demandat cinc francs. Lo m’a calgut augmentar de dètz sòus !”
Sabètz quantes aviá d’enfants aquel Firmin ?Quatòrze ! Èran dins Sent-Ginièis, pas d’òrt, pas res… E, pecaire, presque totes partián de la poitrine.Lo paure pepè lo plangiá, li donava una micha de pan, lo sabte. Lo sabte, partiá a Sent-Ginièis e tornava montar lo dimenge a sera. Metiá aquela micha sus un baston, sabètz, portava aquò per darrèr l’espatla. Aquel òme preniá aquela micha de pan per la donar a-n-aquelses enfants, perque aquò èra la misèra negra…
E, sabètz pas a quanta ora del matin començavan la jornada ? A cinc oras del matin.
A tres oras, partián de l’ostal per anar als prats. E lor anàvem portar lo desjunar a cinc oras. E pièi, a dètz oras e a tres oras. E, lo sera apièi, sopavan a l’ostal, quand èra nuèch. Èra pas nuèch d'abans uèch o nòu oras.
Aquò èra de jornadas a quatre francs cinquanta per jorn e, lo que menava la còla, cinc francs.
N’avián pas de machinas. E pièi lo paure pepè disiá qu’aquelas machinas aquò laissava d’èrbas, aquò la copava pas pro rasa. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...