J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Avant la motorisation des années 50-60, le recours à une main-d’œuvre saisonnière ou annuelle était chose courante pour beaucoup d’exploitations. Il y avait donc une domesticité assez nombreuse et relativement spécialisée.

Ethnotexte

André MAZARS

né en 1927 à Lestrade-Basse de Vabre-Tizac, décédé en 2014.

Transcription

Occitan
Français
« A La Ribièira èrem dètz vailets, pastres o sirventas. Li aviá mème de tipes que avián pas de trabalh, que venián a la jornada.
E aquel òme, cada matin, a sèt oras, ivèrn coma estiu, sortiá sus la pòrta amb un estufle, caliá anar manjar la sopa, e caliá avure apasturat. Li aviá un pepè que èra un retretat de las minas, veniá tustar a la pòrta. Jasiái, ieu sus la lor cambra. Los patrons èran dejost. Cada ser, los entendiái que disián la pregària. Aquel pepè veniá :
“Allez, Mazarson, se cal levar !”
Me levavi e anavi sonar los autres.
E cadun nòstre trabalh.
A la sopa, cridavan lo Pater. Lo que lo voliá respòndre respondiá e lo que lo voliá pas respòndre…
Ieu m’ocupavi de sièis parelhs de buòus e sièis cavalas. E se plòviá, de còps, te disiá : “Vai dins lo cabanat alà far d’asclas.”
O : “Vai a la granja desfar de milh.”
O alèra te disiá : “Vai jónger los buòus, vai cargar de fems e vai lo portar pels camps.”
Una saca sus l’esquina, un parelh d’esclòps nauts ambe de guètras, e partiam.
Èri vailet, èri lo prumièr vailet, ieu, lo mèstre-vailet. »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...