La pregària del sera

Collecté en 1996 par IOA Sur la Commune de Taussac Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Au XXesiècle, les anciens priaient encore en occitan. Dans les familles rouergates, la prière commune était de rigueur, surtout le soir.

En Carladez, l'adverbe de lieu ici ne se dit pas aquí mais atí.

Ethnotexte

Anna VALLAT

née Guirbal en 1916 à Vezels (15), décédée en 2012.

Transcription

Occitan
Français
« Aquò èra la mòda que, a l’ostau, fasiam la pregària en familha. Aquò èra la mòda pertot, vos dirai. Sai pas se li aviá una familha dins l’endreit que faguèssa pas la pregària lo sera, aquò èra rare. 
Nos metiam al torn del fuòc e la mamà piuava totjorn un panièr de castanhas, assetada atí al canton, per engraissar les pòrcs. Un còp lai castanhas piuadas, lo papà vilhava pas, se'n anava al lièt. Jasiá dins un lièt al fons de l’ostau, d’aquelses lièts barrats.
Caliá far la pregària, la mamà, ieu, lo paure fraire qu’aviam enquèra e aviam un oncle qu’èra vengut vilhar. Ieu, lo cresiave pas bien devociós. La mamà se fotèt a cridar la pregària, ieu li respondiái. Mès que caliá èstre quand mème satge pendent la pregària. Mon Anna se virèt per agachar de qué fasiá l’oncle. L’oncle èra dins la chiminèia tot dreit, las mans darrièr lo cuol. Mès ieu, me prenguèt una enveja de reire… La mamà se virèt, aquò’s lo prumièr timplau qu’ai reçut de la paura mamà ‘mai lo darnièr !
Lo papà al lièt :
“E quau sap se se tendrà pas coma cau per far la pregària !”
Poguère pas acabar de respòndre la pregària talament que lo reire m’aviá ganhat.
La pregària acabada, nòstre signe de la crotz, me virère e diguère atau :
“Aquò’s tu tonton que n’es la causa !”
Lo tonton :
“Jupiter ! Davala pel fornèl, vèni quèrre la nièça qu’es pas estada satja pendent la pregària !” »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...