La filha del Galiçon

Collecté en 1998 par IOA Sur la Commune de Ste-Geneviève-sur-Argence Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Au cours de nos enquêtes, nous avons eu la chance de croiser Antonin, formidable conteur et également musicien. Il tenait son riche répertoire de contes d'un sabotier (esclopièr) de Saint-Hippolyte, près d'Entraygues, venu travailler chez son père, dans le Cantal.

Ethnotexte

Antonin CHAMPAGNAC

né en 1913 au Cros de Ronesque (15), décédé en 2010.

Transcription

Occitan
Français
« Aviái pas que quaranta uèch ans e pensave totjorn a me maridar. Solament, sabiái pas cossí. Urosament que, chas naltres, i aviá un òme que passava un còp per an, l’apelàvem Pierron de la Caissa, aviá tot son magasin dins una caissa darrièr l’esquina. Vendiá a las femnas bèlcòp, de fièu, d’agulhas, de botons, de dentèla, que d’aquel temps ne metián al fons de las bragas.
Di(gu)èt a mon paire :
“Cossí aquò se fa que lo vòstre garçon aja pas trobat a se maridar ?
– Auriá ben trobat mès se'n ocupa pas !”
Pierron di(gu)èt :
“Ieu, lo vos farai maridar. Sabètz que dintrarà dins un bon ostau, lo prendràn a braçs dubèrts. I a una bòria, aval, aquò s’apèla al Galiçon. Dins aquel ostau i a lo paire, la maire, un vièlh garçon e doas filhas. A pas qu’a i anar e i aurà lèu un mari(d)atge.”
Sabètz que aquò m’escaufèt un bocin. Tota la setmana, fa(gu)ère pas que a pensar a-n-aquò. Me tardava d’èstre al diminge matin per anar faire aquel voiatge. Talament que, dins la nuèch del sabte al diminge, m’endurmi(gu)ère pas al lièch. Me levère qu’èra pas jorn, mai ne mancava un brave bocin. M’aviá bien esplicat lo camin.
“Te cau anar passar al Puèg dels Tretze Vents e un camin dins les bòsces te menarà al Galiçon. Lo premièr ostau que trobaràs, aquò’s aquí.”
Parti(gu)ère matin e, quand sia(gu)ère al Puèg dels Tretze Vents, començava de far jorn. Trobave quand mème que aquò fasiá de camin… Tot en còp, entendère un gal que cantava. Res de temps après, me trobère al Galiçon. En arribent aquí, te vese una femneta que apasturava las polas. Aviá un damantal de saca, s’èra pas encara penchenada. Li di(gu)ère :
“Bonjorn domaisèla !
– Amai a vos, brave garçon, amai a vos !
– N’avètz pas vòstre paire ?
– A… me di(gu)èt, mès tot lo monde va partir. Lo paire es anat a la caça, çò que i tuarà i laissarà, çò que i tuarà pas, o tornarà portar.
– E vòstre fraire ?
– Mon fraire es a l’òrt que fa mau e ben.
– E vòstra maire ?
– Ma maire es al plancat que prestís lo pan d’antan.
– E vòstra sòrre ?
– Ma sòrre es a la cambra que plora les rires d’antan.
– Paura filha, soi pas bien sabent mès comprene pas plan de qué me volètz dire…
– E ben, naltres, aicí, sèm plen de pius alara uèi, que fa bèl temps, mon paire es anat aval darriès una paret, aquelses que crocarà aval, les tornarà pas portar e aquelses que poirà pas atapar, les tornarà portar.
– E vòstra maire ?
– Naltres, aicí, quand sèm preissats avèm pas lo temps de caufar lo forn alèra vam quèrre de pan chas les vesins e lo lor tornam après. Antan, n’aviam pres e l’aviam pas enquèra tornat. Es en tren de lo prestir per lo tornar.
– E vòstre fraire ?
– Mon fraire duèrb l’òrt del vesin per barrar lo siu. D’un costat fa ben e de l’altre costat fa mau.
– E vòstra sòrre ?
– Antan, sabètz que risiá, solament ara es aval a la cambra que espèra un nenon e plora les rires d’antan.
– Bon diretz a vòstre paire que la sauma que m’aviá dich de venir veire, l’ai presa en vista.
– Ieu dirai, brave garçon, ieu dirai !
– E ben al reveire !”
E me'n vau. En partent, vegère un òme qu’arribava aval en bas, di(gu)ère :
“Aquò diu èstre lo paire !”
M’escondère darrièr un gròs aure que i aviá aquí e, en efèt :
“Di(g)as papà, es vengut aquí un garçon, a dich que la sauma que li aviás dich de venir veire, l’aviá presa en vista !
– La sauma, aquò èra tu, fotuda bestiassa !” »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...