Introduction
Ce récit relate l'histoire de Martin de Castanet se mettant au service de Bonaparte, monté sur son âne (ase), accompagné de son chien Perlou (Perlon) et armé de son parapluie (viraplèja). Le passage d'une langue à l'autre (la guèrra, il est acabé, on ne dentre pas), l'exagération des "r" roulés (Rrrrrrrres !) et la description de situations improbables (Joséphine faisant la vaisselle) renforcent l'effet comique de ce récit théâtralisé que Jeanine interprète généralement costumée.
Vidéo
Jeanine BARGUÈS
née NAVES en 1948 à Saint-Jean-Delnous.
Transcription
Occitan
Français
« L'avètz pas conegut, vautres, lo Napoleon ? Ieu l'ai conegut. Vendiái de castanhas sus la plaça del mercat a Las Salas quand l'Emperur arriba. Se vira cap a ieu et il te se me dit :
“Martin, la guèrra, il est déclaré, vous êtes convoqué aux armées !”
Aquò rai... aquela fotuda de guèrra t'èra ben pro declarada, mas cossí far ? I te calriá ben anar çaquelai !”
Te subli lo Perlon, te preni mon viraplèja, te monti sus l'ase e trotin-trotan, trotin-trotan, me'n vau sul camp de batalha.
Arribi aquí, te vesi l'Emperur que m'esperava ambe tota son armada. Tanlèu que me vei, me crida : “Martin, Martin, aclate-toi derrière le romegàs !” E m'aclatèri, m'aclatèri, paure monde...
Al cap d'un moment, t'arriba un d'aqueles bolets de canon que me copèt lo romegàs rasibus... E ieu : Res.
Al cap d'un moment, l'Emperur se leva, sortís del romegàs, se vira cap a son armada et il te se leur dit :
“Fantassins, d'avancer !” Res.
“Grenadiers, d'avancer !” Res.
“Cuirassiers, d'avancer !” Res.
Alara l'emperur se vira cap a ieu et il te se me dit :
“Martin de Castanet, d'avancer !”
Te subli lo Perlon, te preni mon viraplèja, te monti sus l'ase e te'n foti un d'aqueles carnatges, paure monde, que de mòrts n'i aviá jusc'a la cencha. E ieu : res.
Alara l'Emperur se vira cap a ieu et il te se me dit :
“Martin, la guèrra, il est acabé, vous viendrez aux Tuileries et je vous y décorerai.
– E va plan !”, que me diguèri.
Te subli lo Perlon, te preni mon viraplèja, te monti sus l'ase et trotin-trotan, trotin-trotan, me'n vau a París, a las Tiulariás. Èra luènh... T'arribi davant un grand portal, i aviá dos grands gojasses que volián pas me daissar dintrar.
“On ne dentre pas !, z'o fasián.
– On ne dentre pas mais moi je suis Martin de Castanet !
– Oh alors dentrez, dentrez... ”
E te dintrèri. Te dintrèri dins una granda cosina ambe de pairòls que lusissián e d'aquelas pergadas de salsissa... Pindolavan... Aval, al fons, te fintèri l'Emperatriça Joséphine que lavava la vaissèla e m'aprochèri doçamenton, doçamenton, e t'i faguèri dos potonasses pel còl.
“Oh Martin, que vous m'avez fait peur !”, ço fasiá.
Juste a-n-aquel moment, l'Emperur que te dintra ambe tres palhassadas de decoracions.
“Martin, que faites-vous là ?
– Oh mon Empereur, c'est la fin de la guerre !
– Prends t'en z'en, des décorations.”
Ne'n prenguèri, ne'n prenguèri tres pochadas, sens comptar las falsas.
Alara l'Emperur se vira cap a ieu et il te se me dit :
“Martin de Castanet, si la guèrra il est acabé, c'est grâce à vous, vous pouvez dentrer dans vos foyers.”
Te subli lo Perlon, te preni mon viraplèja, te monti sus l'ase et trotin-trotan, me'n vau a Castanet, mon país natal. »
Pas de traduction pour le moment.