La vielhòta (La vièlha èra vièlha)
Introduction
Cette chanson burlesque retrace les déboires amoureux d'une vieille ayant décidé de se remarier.
La version de Paul Fric est originale tant au niveau des paroles que de la mélodie. (CORDAE)
Son
Paul FRIC
né en 1923 à Saint-Hippolyte.
Transcription
Occitan
Français
« La vièlha èra vièlha mès voliái l’esposar,
Laritolalà, laritolalà,
Mès voliái l’esposar, laritolalà.
D’argent a plena caissa, que l’òm podiá pas lo comptar,
Laritolalà, laritolalà,
Que l’òm podiá pas lo comptar, laritolalà.
Cent vacas a l’estable, caduna amb lor colar d’aur,
Donatz-i brombròn, brandòn la vièlha,
Caduna amb lor colar d’aur, donatz-i brombròn.
Cent fedas a l’estable, caduna amb lor anhèl blanc,
Donatz-i brombròn, brandòn la vièlha,
Caduna amb lor anhèl blanc, donatz-i brombròn.
Lo diminge la vau veire, e lo luns l’esposar,
Laritolalà, laritolalà,
E lo luns l’esposar, laritolalà.
Lo mars a la tèrra, la cabreta davant,
Donatz-i brombròn, brandòn la vièlha,
La cabreta davant, donatz-i brombròn.
Lo mècres a la fièira, cèrque a la remplaçar,
Laritolalà, laritolalà,
Cèrque a la remplaçar, laritolalà.
Amb una jovenèla que ’quò n’èra quicòm,
Donatz-i brombròn, brandòn la vièlha,
Que ’quò n’èra quicòm, quicòm de pus charmant.
En passent per la vila, buviam e cantaviam,
Donatz-i brombròn, brandòn la vièlha,
Buviam e cantaviam, donatz-i brombròn.
Lo capèl sus l’aurilha, bon capdet coma d'abans,
Donatz-i brombròn, brandòn la vièlha,
Bon capdet coma d'abans, donatz-i brombròn.
Quand l’òm se marida es bon de prendre quicòm,
Donatz-i brombròn, brandòn la vièlha,
Es bon de prendre quicòm, mès sustot l’anhèl blanc. »
Laritolalà, laritolalà,
Mès voliái l’esposar, laritolalà.
D’argent a plena caissa, que l’òm podiá pas lo comptar,
Laritolalà, laritolalà,
Que l’òm podiá pas lo comptar, laritolalà.
Cent vacas a l’estable, caduna amb lor colar d’aur,
Donatz-i brombròn, brandòn la vièlha,
Caduna amb lor colar d’aur, donatz-i brombròn.
Cent fedas a l’estable, caduna amb lor anhèl blanc,
Donatz-i brombròn, brandòn la vièlha,
Caduna amb lor anhèl blanc, donatz-i brombròn.
Lo diminge la vau veire, e lo luns l’esposar,
Laritolalà, laritolalà,
E lo luns l’esposar, laritolalà.
Lo mars a la tèrra, la cabreta davant,
Donatz-i brombròn, brandòn la vièlha,
La cabreta davant, donatz-i brombròn.
Lo mècres a la fièira, cèrque a la remplaçar,
Laritolalà, laritolalà,
Cèrque a la remplaçar, laritolalà.
Amb una jovenèla que ’quò n’èra quicòm,
Donatz-i brombròn, brandòn la vièlha,
Que ’quò n’èra quicòm, quicòm de pus charmant.
En passent per la vila, buviam e cantaviam,
Donatz-i brombròn, brandòn la vièlha,
Buviam e cantaviam, donatz-i brombròn.
Lo capèl sus l’aurilha, bon capdet coma d'abans,
Donatz-i brombròn, brandòn la vièlha,
Bon capdet coma d'abans, donatz-i brombròn.
Quand l’òm se marida es bon de prendre quicòm,
Donatz-i brombròn, brandòn la vièlha,
Es bon de prendre quicòm, mès sustot l’anhèl blanc. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...