Los montanhièrs
Introduction
Selon un calendrier immuable, les bêtes montent sur l'Aubrac le 25 mai et en redescendent pour la Sent-Guirald (Saint-Géraud), le 13 octobre. Elles passent la belle saison dans des pâturages d’altitude appelés montanhas.
Dans les burons (masucs), on fabriquait jadis la fourme d'Aubrac.
Sur l'Aubrac l'équipe type des buronniers (montanhièrs) était composée d'un cantalés, d'un pastre, d'un vedelièr et d'un rol.
Le nombre de montanhièrs employés dans un masuc dépendait du nombre de vaches à traire. Le préfixe tras signifie “second”, “assistant”, littéralement “derrière”.
La taille de la montanha se définissait en fonction du nombre de montanhièrs qui y travaillaient. On disait : “Una montanha de cinc òmes.”
Ethnotexte
Pierre NIEL
né en 1932 à Aulos de Saint-Chély.
Transcription
Occitan
Français
Lo cantalés, aquò èra aquel que ganhava lo mai mès, un bon vedelièr ganhava bien. Dins una montanha pro importenta, un vedelièr ganhava pas luènh del cantalés.
Lo pastre fasiá la toma e gardava las vacas.
Lo rol gardava las vacas ambe lo pastre e sortiá los vedèls del pargue e los gardava un pauc.
Aviam las montanhas dins la bòrias e aviam dos masucs. Mès, de còps, la plangièira, los òmes davalavan per adujar a fenar, un parelh d’oras. Aquò èra convengut un pauc quand fasiam la pacha, la prima. »
Pas de traduction pour le moment.