Los ginçanaires
Introduction
Les racines de gentiane étaient utilisées par les locaux à des fins curatives mais également par des industriels pour la fabrication d'apéritifs.
On arrache la plante au moyen de la forca del Diable (fourche du Diable). Ce travail pénible est souvent effectué par de la main-d'œuvre étrangère.
Ethnotexte
Raymond CAYREL
né en 1921 à Plagnes de Trélans (48).
Transcription
Occitan
Français
« I a totjorn avut de ginçanaires sus Aubrac e n’i a encara.
Trabalhavan pas que l’estiu.
Aquò’s una planta que val quicòm un còp cada trenta ans.
Aquò’s un trabalh penible. En general, aquò’s de Portugueses e d’Espanhòls.
Las desrabavan amb un cròc que plantavan dins la tèrra. Un cròc e un margue en fèrre, quicòm de pesuc.
La laissan secar e pièi la pesan cada seras.
Son pagats al rendament.
Ne fan de Suze e de Salers.
Cal prene la raiça, la palar, la metre a secar e la metre a macerar. »
Trabalhavan pas que l’estiu.
Aquò’s una planta que val quicòm un còp cada trenta ans.
Aquò’s un trabalh penible. En general, aquò’s de Portugueses e d’Espanhòls.
Las desrabavan amb un cròc que plantavan dins la tèrra. Un cròc e un margue en fèrre, quicòm de pesuc.
La laissan secar e pièi la pesan cada seras.
Son pagats al rendament.
Ne fan de Suze e de Salers.
Cal prene la raiça, la palar, la metre a secar e la metre a macerar. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...