L'abat Besson e la benediccion del bestial

Collecté en 1989 Sur la Commune de St-André-de-Najac Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

L'abbé Justin Bessou (1845-1918), né à Méjalanou sur la commune de Saint-Salvadou, a laissé un souvenir impérissable dans la mémoire des familles qui l'ont côtoyé.

Majoral du Félibrige, il est le plus connu des écrivains rouergats de langue d'oc de la fin du XIXe siècle et du début du XXe.

Son

Paul CAYRE

né en 1922 à La Gangeterie de Saint-André de Najac.

Transcription

Occitan
Français
« E figuratz-vos qu’aquel paure òme [l’abat Besson] fasiá la tornada perque èra lo curat del país, e fasiá la tornada per benesir lo bestial.
Un còp èra, se fasiá aquò. Anavan benesir lo bestial dins las fèrmas.
E passava. E èra passat aquí pas lènh de chas nosautres. Pòdi pas citar lo nom !
E i aviá lo Marcèl del Toenon aquí. Tossissiá ! Èra mal fotut !
E benesissián totjorn lo bestial al mes d’a(g)ost, un pauc.
[Besson] Li di(gu)èt :
“E ben, tossissètz ben plan…
– Òc ben !
– Bogre !, li di(gu)èt, mès que tossir a-n-aquesta sason, sabètz, es pas çò que melhor va…
– Cossí ?”, i fasiá l’autre.
Li di(gu)èt :
“Sabètz que lo raumàs de l’estiu es pas brave…”
E lo Marcèl de Toenon, alà, i ditz :
“Cresètz ? Ò…”
E lo curè Besson li di(gu)èt :
“Mefisatz-vos qu’aquel raumàs,
Tanplan benlèu vos poiriá sortir del mas !”
E dintra dins un autre ostal e vei un sac de farina aquí, en benesissent totjorn parelh lo bestial.
“Bogre !, lor di(gu)èt, amb aquel sac de farina,
Aicí, auretz pas jamai la famina !” »

Pas de traduction pour le moment.

© Centre d’animation de loisirs en Rouergue (CALER) - Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...