Les montanhièrs
Introduction
La vie des hommes du masuc, lo cantalés, lo pastre, lo vedelièr et lo rol était rude.
La taille de la montanha se définissait en fonction du nombre de montanhièrs qui y travaillaient. On disait : “Una montanha de cinc òmes.” Calmejana était una montanha de sèt òmes (sept hommes).
Le cantalés était le responsable, celui qui était le mieux payé. Il représentait le propriétaire de la montanha, avait la responsabilité du troupeau et de la fabrication du fromage. Il était respecté.
Ethnotexte
Henri MAYNIER
né en 1924 à La Borie-Haute de Saint-Amans des Cots.
Transcription
Occitan
Français
« Fasiam lo fromatge, amont. Aviam un cantalés.
Fasián pas que la sason a la montanha. Pièi n’i aviá maisses que fasián la sason aicí [La Bòria-Nalta d’a Sant-Amans], l’ivèrn. Lo cantalés, aquò èra sovent per relacion, lo coneissiam. O alara, se aquel d’aquí podiá pas far, òm no’n ensenhava un altre. Amont, aviam lo cantalés, lo vedelièr e lo rol. Aviam pas de pastre per çò que i aviá pas un tropèl de vacas, una cinquantena. »
Fasián pas que la sason a la montanha. Pièi n’i aviá maisses que fasián la sason aicí [La Bòria-Nalta d’a Sant-Amans], l’ivèrn. Lo cantalés, aquò èra sovent per relacion, lo coneissiam. O alara, se aquel d’aquí podiá pas far, òm no’n ensenhava un altre. Amont, aviam lo cantalés, lo vedelièr e lo rol. Aviam pas de pastre per çò que i aviá pas un tropèl de vacas, una cinquantena. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...