Ponheton

Collecté en 1981 Sur la Commune de St-Affrique Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Enregistré le 6 janvier 1981 par Alain Roussel et Yves Couderc de l'Institut d'estudis occitans Sud-Avairon de Saint-Affrique.
Publié en 1981 dans Contes tradicionals en occitan (2) de la collection Cèrcapaïs.

Les enregistrements originaux sont conservés au CORDAE La Talvera à Cordes (81).

Son

Jacques COMBES

(dit Françon) né le 6 mars 1899 à Connac, de Paulinet (81). De Connac, de Paulinet (81).

Transcription

Occitan
Français
« Un còp, i aviá un coble que…, un òme amb una femna, i aviá Guston ambe Marion, qu’avián pas de dròlles.
E volián avere un dròlle.
Marion totjorn ie disiá :
“Jès, paure Guston, se ne podiam avere un, quant soguèssa que coma lo ponh, seriam tròp contents.”
Aquò durèt una passada.
Puis, un bèl jorn, agèron un dròlle.
Èra pas pus gròs que lo ponh.
“E cossí l’apelam ?
– Ò !, e de qué vòls, es coma lo ponh, lo cal apelar Ponheton.
– E ben, Ponheton l’apelarem, va plan !”
E Ponheton se faguèt grand, se’n anava mès èra pas pus gròs que lo pònh.
L’envoiavan gardar un parelh de buòus.
Ie disián :
“Te cal anar gardar los buòus, alà.”
Mès que n’i aviá un de missant.
Lo buòu Lauret, qu’apelavan, èra missant.
Tot d’un còp, vei Ponheton, se met a lo galopar.
Ponheton partís, se va amagar darrèr un caulet, que i aviá a costat aquí, jol caulet.
Lo buòu arriba, manja lo caulet amai avalèt Ponheton.
E quand partiguèron, quand anèron cercar Ponheton, Ponheton lo trobavan pas enlòc.
E el cridava :
“Soi dins lo ventre del buòu Lauret ! Soi dins lo ventre del buòu Lauret !
– A !, diguèron, cal tuar lo buòu, pardí, per trapar Ponheton.”
Tuan lo buòu, envòian las femnas lavar las tripas :
“Faretz atencion que i a Ponheton dins las tripas.”
Mès aquelas femnas anavan vite, a la ribièira, aquí.
E trobèron pas de Ponheton.
Lo lop, que passava apr’aquís, aviá sentidas aquelas tripas. Me damne !, se va manjar las tripas. Mangèt Ponheton tanben. E partiguèt.
Mès de mals de ventre ! Ponheton que se demenava dins lo ventre del lop.
Lo lop diguèt :
“E ben siás pròpre, siás malaut que ne pòdes pas mai.”
Tròba lo guèine qu’èra pus coquin. 
Ie diguèt :
“Digas tu, me donariás pas un conselh : ai quicòm dins lo ventre qu’ai davalat, e totjorn bolèga e crida, e totjorn bolèga…
-– Ò !, ie diguèt lo rainard, es facile, ie diguèt, te cal anar a-n-aquel rajòl aval, dobrisses lo gòrja e avalas tota l’aiga que raja a mesura. E te conflaràs. Mès, a un moment donat, quand seràs plan plen, petaràs. E a-n-aquel pet darrèr, e ben veiràs que tot passarà.’
Ba faguèt.
Ba faguèt, va a-n-aquel rajòl. Tot d’un còp, que ne podiá pas mai de prene d’aiga, tot d’un…, Bum !, fot un pet, tot aquò sortís per darrèr e Ponheton tanben.
E Ponheton tòmba de l’autra part.
E lo rainard arriba per manjar aquelas tripas, que encara i èran, que èran totjorn frescas.
Non, me damne ! Faguèt coma lo lop : mangèt Ponheton.
“Ò !, diguèt, as ensenhat lo remèdi a l’autre…”
E èra el que, quand arribava per atrapar una pola, totjorn fasiá :
“Atencion ! Atencion, i a lo rainard ! Atencion !”
Podiá pas manjar, crebava de fam lo rainard.
Alara diguèt :
“Te cal far coma el.”
Anèt al rajòl e faguèt parelh.
Al cap d’un moment, quand agèt pro presa d’aiga, tornèt petar. Ponheton passèt per darrèr.
E petèt talament fòrt que lancèt Ponheton per un tèrme alà, que i aviá, per un bordigàs, e i aviá una lèbre.
Tombèt sus aquela lèbre, Ponheton.
Trapa aquela lèbre per las aurelhas e se’n va.
Diguèt :
“Tòrnas a l’ostal amb aquela lèbre.”
E marchèt. Passa sus la rota, tròba un cavalièr, un tipe a chaval.
le diguèt :
“Ò !, diguèt, ieu marchi pus viste que tu. Lo teune chaval va pas viste.”
– Ò !, – aquel cavalièr, qu’èra un richard –, ie diguèt, digas, è !, changèm de chaval !”
Ponheton ie diguèt :
“Ò !, me porta pena, m’enfin, ba volètz que changèm ?
– Òc, changèm ! Ieu vòli anar viste, prèsta-me lo teune.”
Ponheton diguèt :
“Ajudatz-me a montar sul vòstre que ie poriái pas montar que soi pichon. E, apèi, vos montaretz pro sul meune.”
Mès que Ponheton mònta sul chaval e arriba a l’ostal… L’autre volguèt montar sul seune chaval, sus la lèbre, solament quand ie se sieguèt dessús, la crebèt.
E calguèt que demorèssa aquí e Ponheton arribèt a l’ostal amb un chaval.
Èran contents de lo véser.

Clic, clac,
Mon conte es acabat,
Es passat per un escalièr de veire,
I a pas res a creire. »

Pas de traduction pour le moment.

© Institut d'estudis occitans Sud-Avairon - Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...