Vida d'un pastre
Introduction
Dans les relations du berger avec ses bêtes, appels et sonnailles jouaient un peu le même rôle : celui de regrouper le troupeau et de le faire avancer sur le bon chemin.
Il est important de remarquer comment l’homme modifiait le son des sonnailles en remplaçant le battant métallique par un os d’animal, le réintroduisant ainsi dans son propre espace sonore. Ne faut-il pas voir aussi dans ce geste une sorte d’appropriation et de baptême d’un objet manufacturé qui suscitait la méfiance ? (CORDAE)
Son
Urbain SINGLARD
né en 1918. De Salles la Source.
Transcription
Occitan
Français
« U. L. : Comencèron de me lo(g)ar a dotze ans, per anar far pastron. Lo matin, anave gardar las vacas. Nos levàvem a quatre oras del solelh, juscas... Partiái ambe las vacas jusca uèch o noù oras. Manjave un pauc de sopa e pièi partiái ambe las fedas. E tot lo jorn defòra ! Sovent, preniái la museta per despartinar. E sovent agachave l’ora, quora veniá ora de tornar partir per anar claure.”
D. L. : E per apelar las fedas, alara, cossí disiètz per las apelar ?
U. L. : Passave davans, las estiflave... e : “Veicí, vèni, vèni, vèni…”. E se volián pas venir, disiái al Perlon : “Passa darrèr !” E alara, aquò veniá !” […]
D. L. : E aquelas campanas, aquí, alara ?
U. S. : Las crompàvem e sovent cambiàvem lo batalh perque, lo batalh, aquò èra pas qu’un tròç de plomb o… Amb un òs, tinta melhor. Maitas i aviá d’esquilas, mai aquò gropava... Aquò las brandissiá, aquò… Pareis que si a pas d’esquila, quand fasiá calor, las aviá aquí a-z-un emmont e tandís, tant punt que i aviá quauquas esquilas, qu’aquò se brandissiá, e ben aquò las desrevelhava. [La metiam] a una polida feda, o una brava feda, o una qu’assubtava, de còps que i a. Òm metiá pas una esquila a una feda qu’èra pas brava, qu’èra tota seca pardí... Aquò arribava de còps, m’enfin…
O a una negra. Quand i aviá una feda negra, en general, aviá una esquila, o una autra qu’èra mascarada per la figura, enfin... »
D. L. : E per apelar las fedas, alara, cossí disiètz per las apelar ?
U. L. : Passave davans, las estiflave... e : “Veicí, vèni, vèni, vèni…”. E se volián pas venir, disiái al Perlon : “Passa darrèr !” E alara, aquò veniá !” […]
D. L. : E aquelas campanas, aquí, alara ?
U. S. : Las crompàvem e sovent cambiàvem lo batalh perque, lo batalh, aquò èra pas qu’un tròç de plomb o… Amb un òs, tinta melhor. Maitas i aviá d’esquilas, mai aquò gropava... Aquò las brandissiá, aquò… Pareis que si a pas d’esquila, quand fasiá calor, las aviá aquí a-z-un emmont e tandís, tant punt que i aviá quauquas esquilas, qu’aquò se brandissiá, e ben aquò las desrevelhava. [La metiam] a una polida feda, o una brava feda, o una qu’assubtava, de còps que i a. Òm metiá pas una esquila a una feda qu’èra pas brava, qu’èra tota seca pardí... Aquò arribava de còps, m’enfin…
O a una negra. Quand i aviá una feda negra, en general, aviá una esquila, o una autra qu’èra mascarada per la figura, enfin... »
Pas de traduction pour le moment.
© Centre d’animation de loisirs en Rouergue (CALER) et La Talvera - Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...