Lo sartre e la capelièira
Introduction
Il y avait toutes sortes de petits métiers sédentaires ou ambulants comme le cordonnier appelé sudre ou pegòt, l’esclopièr (sabotier), lo jotièr (jougtier), lo barricaire (tonnelier), l’estamaire (étameur), l’amolaire, ganha-petit ou agusaire (rémouleur), le tailleur appelé sartre, la coseira ou cordurièira (couturière), la capelièira (modiste), lo cadièiraire (fabricant de chaises), lo candelaire (fabricant de chandelles), lo matalassièr ou matalassaire (fabricant de matelas), lo pelharòt ou pelhaire (chiffonnier)…
Ethnotexte
Jean-Baptiste REGOURD
né en 1911 à Rodez.
Transcription
Occitan
Français
« Lo papà èra talhur e la mamà èra capelièira.
Trabalhavan la mitat de la nuèch.
Una femna veniá per dire de far far un capèl, sopava, e lo tornava prene en parti(gu)ent. Aquò èra de capèls plegats. Avián de mòtles e los plegavan ambe de petaces e de ribans.
Lo papà, el, preniá mesura, aviá lo petaç e lor fasiá las cauças. Fasiá pas plan de vèstas. L’ivèrn, fasiá ambe d’estòfa, la lana, e l’estiu aquò èra ambe de cotil, lo coton.
Lo monde venián aquí. »
Trabalhavan la mitat de la nuèch.
Una femna veniá per dire de far far un capèl, sopava, e lo tornava prene en parti(gu)ent. Aquò èra de capèls plegats. Avián de mòtles e los plegavan ambe de petaces e de ribans.
Lo papà, el, preniá mesura, aviá lo petaç e lor fasiá las cauças. Fasiá pas plan de vèstas. L’ivèrn, fasiá ambe d’estòfa, la lana, e l’estiu aquò èra ambe de cotil, lo coton.
Lo monde venián aquí. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...