Lo lop e lo rainald

Collecté en 1999 par IOA Sur la Commune de Rieupeyroux Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Dans le cycle occitan du loup et du renard, très populaire en Ségala où l'abbé Bessou (1845-1918) l'a intégré dans ses Countes de la Tata Mannou, le personnage du renard est flatteur, menteur et rusé, tandis que celui du loup, qui peut parfois incarner la cruauté, est ici fort naïf.

Ce conte animalier comporte plusieurs séquences. Celle que nous avons collectée le plus souvent en Rouergue narre un loup pris au piège après avoir mangé trop de miel. Elle est classée AT 41 selon la classification internationale Aarne-Thompson permettant l'indexation des contes populaires par contes-types.

Celle de la queue du loup arrachée est classée AT 40A, celle de la queue remplacée AT 40B et celle de la queue brûlée AT 2D.

Celle du partage de la récolte est classée AT 9B.

Son

Gaston MARUÉJOULS

né en 1926 à Querbes de Rieupeyroux.

Transcription

Occitan
Français
« Lo lop e lo rainald se passejavan per la capèla amont. Passèron amont a la capèla e li aviá un trauc per la pòrta, coma una catonièira. En fintent, vegèron que li aviá un pairòl de mèl. Totes dos èran aganits, assagèron, vegèron que passavan pel trauc. Totes dos passèron.
Lo rainald manjava un briat e, de temps en temps, anava veire se podiá passar per la trapa. E passava. Tornava manjar un briat, mès totjorn tornava veire.
Lo lop manjava d’aquelses caisselats, totjorn manjava, manjava…
Quand s’entrachèt de passar per la trapa po(gu)èt pas pus passar.
Alèra ditz al rainald :
“M’as traít enquèra !
– Oui, te caliá pas tant manjar. Mès espèra ai una idèia : te cal penjar a la còrda de la campana, ambe la coeta, lo sonièr vendrà, dubrirà la pòrta e te sauvaràs alèra.”
E o fa(gu)èt. Amai lo sonièr arribèt. Mès que la coeta demorèt a la còrda…
Alèra pièi, filavan devàs Rovís, missonavan. 
Aviá pas de coeta e los aucèls, tot aquò, l’apelavan “lo descoetat”.
Alèra, coma li aviá de palha, que missonavan, li fa(gu)èron una coeta ambe de palha. Alèra pièi, un pauc pus luènh, l’apelavan “lo borrudàs”.
Arribèron al Cendrièr, sai pas qué cramavan ? De romècs, aval…
L’autre li di(gu)èt :
“Mès ten, i te cal anar passar pel fuòc e aquò te tornarà metre de biais.”
E lai anèt, eh oui mès que li cramèt la palha de la coeta amai la borra.
Apièi l’apelavan “lo paladàs”. 
Lo lop disiá al rainald : “Totjorn me mòntas lo còp !”
E lo rainald cambièt lo daquòs. Li di(gu)èt :
“Mès ten espèra ! Vam far aquí… Aquí i a un camp de blat, qué prenes tu ? Lo dejost o lo dessús ?”
Lo lop li di(gu)èt :
“Preni lo dejost.”
E agèt pas que lo rastolh o la palha. L'autre agèt lo gran.
Li aviá un camp de rabas e li di(gu)èt :
“Qué prenes aquí ?” 
Alèra cambièt, di(gu)èt :
“Ieu preni lo dessús.”
E dessús agèt pas que lo rabís e l’autre aviá la raiça. »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...