La cançon de Joaneta

« Quand lo pastron va delargar (bis)
Se'n va trobar Joaneta, lalà,
A lalà Joaneta lalà,
Se'n va trobar Joaneta.

"Joaneta ont anarem gardar (bis)
Per passar un'oreta, lalà,
A lalà Joaneta lalà,
Per passar un'oreta ?

– Aval, aval al fons del prat (bis)
I a un’erba fresqueta, lalà,
A lalà Joaneta lalà,
I a un’erba fresqueta."

Quand sesquèron al fons del prat (bis)
L’èrba sesquèt roelada, lalà,
A lalà Joaneta lalà,
L’èrba sesquèt roelada.

Lo pastorèl quitèt son mantèl (bis)
Per far assetar Joaneta, lalà,
A lalà Joaneta lalà,
Per far assetar Joaneta.

"Joaneta aicí nos cal jo(g)ar (bis)
Tota nòstra fortuna, lalà,
A lalà Joaneta lalà,
Tota nòstra fortuna.”

Mès an ben talament jo(g)at (bis)
La nuèch los a supreses, lalà,
A lalà Joaneta lalà,
La nuèch los a supreses.

"Qué me dirà la miuna mamà
Qué me dirà lo miu papà
D’èstre tant demorada, lalà,
A lalà Joaneta lalà,
D’èstre tant demorada ?

– Diràs que sans lo pastorèl (bis)
Lo lop t’auriá manjada, lalà,
A lalà Joaneta lalà,
Lo lop t’auriá manjada.” » (Document Paul Rayet de Rieupeyroux)