Los brigands

Collecté en 1992 par IOA Sur les Communes de Naucelle, Rodez Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Les transactions se faisant en argent liquide, on se faisait parfois attaquer par des brigands sur le chemin de la foire.

Le grand-père d’Ernest Larroque connut la plus grande frayeur de sa vie lors d’une attaque de brigands au Puech de Lalo alors qu’il transportait des marchands vers Rodez, dans sa diligence.

Ethnotexte

Ernest LARROQUE

né en 1902.

Transcription

Occitan
Français
« Quand mon grand-pèra fasiá lo corrièr, una nuèch, de merchands de bestial de Tarn – èran quatre o cinc – volián se far portar a l’anciena gara de Rodés per anar a una fièira a Lemòtges per crompar de bestial lemosin.
Lo venguèron trapar dins la nuèch e li diguèron, al grand-pèra :
“Caldriá que nos portèssetz a Rodés.” 
Mès, coma lor diguèt mon grand-pèra :
“La voetura partís a sièis oras del matin e pòdi ne metre una autra pas que per vautres…” 
Podiá pas !
E lo tren partissiá de la gara vièlha a Rodés a cinc oras del matin per Capdenac e Lemòtges.
“Alara, desbrolhatz-vos, vos pagarem coma s’aviatz la voetura plena, mès a una condicion : que portètz pas degús pus.”
Se sentissián susvelhats… 
Alara, a la montada de Lalò, i a lo Puèg de Lalò, un desèrt, i aviá pas que de babisses, los chavals caminavan al pas, i a un tipe que s’atrapèt a la gambarda de la mecanica e li diguèt en plorent, a mon grand-pèra, que condusiá, que voliá montar al pè d'el per i far una pausa, qu’èra fatigat, ne podiá pas pus…
Alara, del temps que discutavan, los autres los ausiguèron dins la cabina. 
I cridèron : “Foeta, foeta !”
Magina, lo grand-pèra, que sabiá menar los chavals, alisèt l’esquina dels chavals ambe lo foet, fa(gu)èron un bon en avant, e lo tipe lachèt la barra de la mecanica.
E foeta !
E sortissiá de tipes de pertot, de pels bartasses, de pertot. Perque, a-n-aquela epòca, i aviá de borsas plenas de loís d’aur e, comprenètz, èran subtats. 
Es per aquò que los tipes volián pas degús pus amb eles. 
Se lo tipe èra montat al pè, ambe lo grand-pèra, i fotiá un còp per l’esquina, pel còl, l’assomava, auriá arrestat lo voetura e los autres podián s’aprochar per dire de prene l’argent. 
Ne perdèt los pelses mon grand-pèra e lo medecin i diguèt : “Aquò es una granda freior.” »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...