Lo lach de la vaca
Introduction
Les petites exploitations de moins de cinq hectares étaient relativement nombreuses autour des villages où l'on pouvait trouver un complément de revenu en exerçant un métier ou en se louant. Le père de Lucienne Friant, née Fraissinet de Charlon del capelièr, était à la fois paysan, citraire (celui qui presse le cidre) et journalier.
Ethnotexte
Lucienne FRIANT
née Frayssinet (de Charlon del Capelièr) en 1910 à Naucelle.
Transcription
Occitan
Français
« Anava a la jornada perque èrem sèt enfants.
Aviam dotze ectaras de tèrra, a L'Escarrassiá, aicí en anant a Quincet. Aviam un camp davant la capèla, al cap de la capeleta, pièi una castanhal sus la rota de Sauvatèrra. E aviam un bocin de comunal coma totas las familhas…
Anàvem gardar la vaca un còp per la castanhal, un còp a Canta-Fau, un còp pels camins. E ben sabètz que nos a adujat a far, aquela vaca. L'apelàvem Laureta e aviá dètz o quinze litres de lach… Aquò èra enòrma autres còps. Alara aquò adujava la mamà a crompar la sal, lo sucre, enfin las causas d'espicariá que caliá crompar.
Aviam d'abonats : anàvem portar lo lach cada matin e cada ser. Èra rossèl pâle, aviá la camba fina. Èra coma una Aubrac, se volètz, mès deviá èstre crosada. Mès cad'an fasiá son vedèl. Alara aviam de monde atitrats, aviam sovent la mèstra d'escòla. Coma anàvem a l'escòla, nos coneissiá, alara l'anàvem portar a la mèstra d'escòla. Aviam de lach per de monde qu'avián de dròlles pichons que podián pas noirir.
Es nautres que l'anàvem portar perque molzián un pauc a l'ora mès sabètz qu'autres còps que trabalhavan, que dintravan tard, molzián e nautres anàvem portar lo lach. »
Aviam dotze ectaras de tèrra, a L'Escarrassiá, aicí en anant a Quincet. Aviam un camp davant la capèla, al cap de la capeleta, pièi una castanhal sus la rota de Sauvatèrra. E aviam un bocin de comunal coma totas las familhas…
Anàvem gardar la vaca un còp per la castanhal, un còp a Canta-Fau, un còp pels camins. E ben sabètz que nos a adujat a far, aquela vaca. L'apelàvem Laureta e aviá dètz o quinze litres de lach… Aquò èra enòrma autres còps. Alara aquò adujava la mamà a crompar la sal, lo sucre, enfin las causas d'espicariá que caliá crompar.
Aviam d'abonats : anàvem portar lo lach cada matin e cada ser. Èra rossèl pâle, aviá la camba fina. Èra coma una Aubrac, se volètz, mès deviá èstre crosada. Mès cad'an fasiá son vedèl. Alara aviam de monde atitrats, aviam sovent la mèstra d'escòla. Coma anàvem a l'escòla, nos coneissiá, alara l'anàvem portar a la mèstra d'escòla. Aviam de lach per de monde qu'avián de dròlles pichons que podián pas noirir.
Es nautres que l'anàvem portar perque molzián un pauc a l'ora mès sabètz qu'autres còps que trabalhavan, que dintravan tard, molzián e nautres anàvem portar lo lach. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...