Lo cosin d'a París

Collecté en 2004 Sur la Commune de Montrozier Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Dans Poèmes et Chansons (publié en 1953), à la fin du Cant segond dédié aux Auvergnats de Paris, Arthémon Durand-Picoral (1862-1937) présente ainsi cette chanson :

"Antan un ser d'a(g)òst, quand venguèt mon torn, Comencère atal ma cançon d'amor."

La musique est de M. Béraldi (1892).

Son

Lucette RECH

née Maurel en 1932 à Gages.

Transcription

Occitan
Français
« Lo cosin d’a París,
Amont a la languina,
D’una genta cosina,
Que demòra al país,
Lo cosin d’a París.

Li escriviá l’autre jorn :
“Aimabla Margarida,
Siás l’espoèr de ma vida,
Garda-me ton amor…”
Li escriviá l’autre jorn.

“Cosin, tardes pas mai…
Respondèt l’amorosa,
Que serai ieu urosa…
Quand ieu t’esposarai,
Cosin, tardes pas mai !”

Es vengut lo grand jorn,
Dins la glèisa vesina,
Lo cosin, la cosina,
An dich òc per totjorn,
Es vengut lo grand jorn.

Amics, retirem-nos,
Sèm a fin de velhada,
Per laissar l’esposada,
Sola ambe son espós,
Amics, retirem-nos.

Li digas pas de non,
Ara dins ta cambreta,
Polida cosineta,
A ton bèl cosinon,
Li digas pas de non.

Lo cosin de París,
A pas pus la languina,
A sa genta cosina,
Totjorn canta e ritz,
Amont dins lo París. »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...