Introduction
Le rol était le plus jeune de l'équipe des montanhièrs. Il avait parfois moins de dix ans.
Les rols remplaçaient les chiens, les vaches de race aubrac étant agressives en présence des veaux.
Quand le cantalés n'était pas commode, le sort du rol n'était pas des plus enviables. Devenus adultes, certains rols se vengeaient du traitement que leur avait fait subir tel ou tel cantalés.
Ethnotexte
Jean CAYLA
né en 1922 aux Galens de Montpeyroux.
Transcription
Occitan
Français
« Quand parti(gu)ère far rol a la montanha i aviá quaranta-cinc vacas per mólzer. Aviái nòu ans. Pès descalçs. Ère pas pus bèl que las canèlas de ginçanas ! Jasiam al trave, al-dessús, ambe lo fen pels vedèls.
Lo rol sortiá les vedèls del pargue e les metiá a las vacas per las far amairar. Les estacava e pièi les tornava triar. Las vacas partián d’un costat e les vedèls de l’altre, per la montanha. Les caliá pas mesclar ambe las vacas. Aviam pas de can que las vacas les nos aurián tuats ! E, quand èra ora de mólzer, lo ser, caliá dintrar. Lo matin, lor bailàvem una sacada de fen, al pargue. »
Lo rol sortiá les vedèls del pargue e les metiá a las vacas per las far amairar. Les estacava e pièi les tornava triar. Las vacas partián d’un costat e les vedèls de l’altre, per la montanha. Les caliá pas mesclar ambe las vacas. Aviam pas de can que las vacas les nos aurián tuats ! E, quand èra ora de mólzer, lo ser, caliá dintrar. Lo matin, lor bailàvem una sacada de fen, al pargue. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...