La lata
Collecté en 2000 par IOA Sur les Communes de Montpeyroux, St-Symphorien-de-Thénières Voir sur la carte
Introduction
Dans les temps anciens, on battait le grain à la latte (lata) ou au fléau (flagèl). Sur le canton de Saint-Amans, la lata semble avoir été préférée au flagèl.
Les fermes disposaient en général d'une aire de battage pavée (sòl, sòu). Dans les villages, il y avait parfois un sol commun.
Le drap de vannage était appelé marribèla.
Les hommes actionnaient les lattes et les femmes retournaient les épis (virar la solada, virar la souada).
Après, il fallait venter le grain au tarare (ventador, ventaire).
Ethnotexte
Adrien LAPARRA
né en 1912 à Montpeyroux.
Transcription
Occitan
Français
« Avián un sòu pavat ambe de pèiras platas. Ai vist escodre a l’ostau de ma mèra. Estendián las garbas de sega e tres o quatre òmes o quatre o cinc, totes marchavan ensemble. Cadun levava la lata al còp. E pam… pam… Avançavan doçament e tornavan començar.
Quand aquò èra bien tustat, levavan aquela palha e tornavan començar. Amassavan lo gran e lo ventavan. Pièi, lo metián dins un còfre per l’annada.
O ai fach ieu-mème, mèmes. Dins una bòria, i aviá una vièlha que li fasiam un carrat de blat que i aviá un plonjon e ela, o qualqu’un que li adujava, escodiá coma aquò. Un còp, li adujèri bien a tustar. »
Quand aquò èra bien tustat, levavan aquela palha e tornavan començar. Amassavan lo gran e lo ventavan. Pièi, lo metián dins un còfre per l’annada.
O ai fach ieu-mème, mèmes. Dins una bòria, i aviá una vièlha que li fasiam un carrat de blat que i aviá un plonjon e ela, o qualqu’un que li adujava, escodiá coma aquò. Un còp, li adujèri bien a tustar. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...