Introduction
Dans les temps anciens, on battait le grain à la latte (lata) ou au fléau (flagèl). Sur le canton de Saint-Amans, la lata semble avoir été préférée au flagèl.
Les fermes disposaient en général d'une aire de battage pavée (sòl, sòu). Dans les villages, il y avait parfois un sol commun.
Les hommes actionnaient les lattes et les femmes retournaient les épis (virar la solada, virar la souada).
Après, il fallait venter le grain au tarare (ventador, ventaire).
Ethnotexte
André LAVAYSSIÈRE
né en 1921 à Izagues de Montézic.
Transcription
Occitan
Français
« Fasiam las latas per escodre lo blat ambe de grífol. Aquelas latas fasián tres o quatre mèstres.
Quand lo blat èra madur, lo portàvem al sòu e ne'n fasiam un plonjon. Sèt o uèch vesins venián e nos metiam quatre de cada costat ambe la lata, tota la jornada. Escodiam lo blat coma aquò. Nos crosàvem. Al cap d’un moment, una bona femna virava la souada.
Quand aviam acabat d’escodre, amassàvem lo gran e lo ventàvem ambe lo ventador. »
Quand lo blat èra madur, lo portàvem al sòu e ne'n fasiam un plonjon. Sèt o uèch vesins venián e nos metiam quatre de cada costat ambe la lata, tota la jornada. Escodiam lo blat coma aquò. Nos crosàvem. Al cap d’un moment, una bona femna virava la souada.
Quand aviam acabat d’escodre, amassàvem lo gran e lo ventàvem ambe lo ventador. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...