Cançon de Sent-Joan
Introduction
Cette chanson de loue était chantée à l'occasion des feux de la Saint-Jean (radals, joanadas, fenestrets, cabanons…). Ce jour-là, les domestiques changeaient généralement de patron.
En Rouergue méridional, on trouve la variante "Mia Totsants", autre date traditionnelle d'embauche des domestiques.
Elle a été publiée dans Chansons du pays d'oc, par Léon Froment.
Son
Raymond CARRATIÉ
né en 1924 à Rodez.
Transcription
Occitan
Français
« Quand lo cocut cantava,
Ieu me rejoissiái,
E me'n amaginave,
Iè, iè, que Sent-Joan s’aprochariá.
Pica, pica, relòtge,
Solelh, abaissa-te,
Ara Sent-Joan s’apròcha,
Iè, iè, de mèstre canjarem.
Sent-Joan ’quò’s nòstra fèsta,
Mèstre, comptatz d’argent,
N’avètz la pòcha prèsta,
Iè, iè, compatz-ne vitament.
Lo matins quand me lève,
Vau gardar los motons,
Aval a la pradèla,
Iè, iè, a l’ombra d’un boisson.
Los motons paisson l’èrba,
Las abelhas las flors,
Los peisses buvon l’ai(g)a,
Iè, iè, los pastres fan l’amor.
Pastorèl de l’araire,
Vèni m’asecorir,
Per una gota d’ai(g)a,
Iè, iè, me daissariái morir.
– Te portarai pas d’ai(g)a,
Te portarai de vin,
Siás ben tròp polidòta,
Iè, iè, per te daissar morir.
Lo ser quand me'n vau claure,
Lo mèstre es sul portal,
Que me compta las fedas,
Iè, iè, me saca un reganhal.
En arribent sus la pòrta,
La mèstra es al canton,
Me compta las fusadas,
Iè, iè, me reprocha lo croston.
“De qu’as tu fach, tu pastra,
De qu’as tu fach tot uèi ?
– Soi estada malauta,
Iè, iè, perdonatz-me per uèi…
– Se ieu te'n perdonave,
Tu li me tornariás,
D'onlant que se te'n reganhe,
Iè, iè, tus te'n sovendràs ben !”
Vèni pastra novèla,
Vèni me remplaçar,
Te'n cedarai la plaça,
Iè, iè, sans la te regretar.
Se la te regretave,
La te'n cedariái pas,
Coma vau tornar dire,
Iè, iè, li vòle pas demorar.
Regrete pas la mèstra,
Ni lo mèstre non plus,
Ni lo vielhard que rèsta,
Iè, iè, te regrete pas degús. »
Ieu me rejoissiái,
E me'n amaginave,
Iè, iè, que Sent-Joan s’aprochariá.
Pica, pica, relòtge,
Solelh, abaissa-te,
Ara Sent-Joan s’apròcha,
Iè, iè, de mèstre canjarem.
Sent-Joan ’quò’s nòstra fèsta,
Mèstre, comptatz d’argent,
N’avètz la pòcha prèsta,
Iè, iè, compatz-ne vitament.
Lo matins quand me lève,
Vau gardar los motons,
Aval a la pradèla,
Iè, iè, a l’ombra d’un boisson.
Los motons paisson l’èrba,
Las abelhas las flors,
Los peisses buvon l’ai(g)a,
Iè, iè, los pastres fan l’amor.
Pastorèl de l’araire,
Vèni m’asecorir,
Per una gota d’ai(g)a,
Iè, iè, me daissariái morir.
– Te portarai pas d’ai(g)a,
Te portarai de vin,
Siás ben tròp polidòta,
Iè, iè, per te daissar morir.
Lo ser quand me'n vau claure,
Lo mèstre es sul portal,
Que me compta las fedas,
Iè, iè, me saca un reganhal.
En arribent sus la pòrta,
La mèstra es al canton,
Me compta las fusadas,
Iè, iè, me reprocha lo croston.
“De qu’as tu fach, tu pastra,
De qu’as tu fach tot uèi ?
– Soi estada malauta,
Iè, iè, perdonatz-me per uèi…
– Se ieu te'n perdonave,
Tu li me tornariás,
D'onlant que se te'n reganhe,
Iè, iè, tus te'n sovendràs ben !”
Vèni pastra novèla,
Vèni me remplaçar,
Te'n cedarai la plaça,
Iè, iè, sans la te regretar.
Se la te regretave,
La te'n cedariái pas,
Coma vau tornar dire,
Iè, iè, li vòle pas demorar.
Regrete pas la mèstra,
Ni lo mèstre non plus,
Ni lo vielhard que rèsta,
Iè, iè, te regrete pas degús. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...