La serventa

Collecté en 2001 par IOA Sur la Commune de Laguiole Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

La serventa s’occupait des tâches ménagères, mais surtout c’était elle qui portait les repas aux hommes sur leur lieu de travail, qui allumait le feu le matin et qui soignait les cochons. Elle participait également à la préparation des repas et faisait la vaisselle.

Ethnotexte

Marthe PICHON

née Bézamat en 1901, décédée en 2000.

Transcription

Occitan
Français
« Me lo(gu)èron per far serventa e i demorère jusca vint ans. Me donavan cinquanta mila per tot l’ivèrn. Se ganhava pas gròs. La patrona di(gu)èt :
“La vau prene coma una filha miuna. La vos vestirai e tot.”
Elses, n’avián pas d’enfants… Amai cada còp que partiá endacòm me portava una rauba o coma aquò. E me maridère aiquí. Cinc ans i demorère.
Fasiái la cosina e adujave la patrona. Lo patron èra a la guèrra [de 14]. I aviá de monde que i trabalhavan, que i aviá mai de cent bèstias, cent cinquanta, chai, cent soassanta. L’estiu, quand fenàvem, me caliá i anar l’après-miègjorn per cargar lo fen suls carris. La patrona demorava a l’ostau, fasiá lo despartin. Mès aviá lèu fach : una trancha de cambajon, de salsissòt o de salsissa e de fromatge, de còps una ensalada mès pas sovent. Mès èrem bien noirits. I aviá pas a se plànger. »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...