La Viadena (Les bòrds de l'Arginça)

Collecté en 1998 par IOA Sur la Commune de La Terrisse Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Cette chanson a été écrite par le chanoine Jean-Antoine Vaylet (1845-1936) de La Terrisse.

Ethnotexte

André VALADIER

né en 1933 à La Terrisse.

Transcription

Occitan
Français
« Totes sèm venguts bèlses a l’èrt de la campanha,
París, lo grand París, manca pas d’agrament,
Mès pr’aquò nos fa pas òublidar la montanha,
E la nòstra Viadena, aval que nos atend.

Repic :
Viva nòstra montanha,
A nautres nos agrada,
Totes l’avèm quitada,
Mès l’aimèm pas que mai,
L’oblidarem jamai !
Totes l’avèm quitada,
Mès l’avèm pas oblidada
Amai li tornarem,
Lo pus lèu que poirem.

Lo jardin de Viadena, arrosat per l’Arginça,
Va del Bòsc a La Branca al polit Saut d’a Mèls.
Dels bòrds del riu d’Arginça, garda la sovenença,
I a mai qu’alhors de flors, de trochas e d’aucèls.

Montanhòls, salu(d)èm Santa-Vièva la ginta,
Dins lo cristal del riu se miralha e se ritz,
Manca pas de fiertat, sap qu’agrada, es contenta,
E sa graciosa umor li ganha lo país.

Pòrta laurièr al front, la graciosa patria,
Aicí, dins son bèl òrt, plen d’aucèls e de flors,
Froment, un bèl esprit, friand de poesia,
De Julita ambe Pierron, cantèm los purs amors.

Orlhaguet s’espandís a l’abric de la penta,
Aquò’s lo Lengadòc, del doctor Blanc, aimat.
L’ivèrn quand la nèu tomba e bufa la tormenta
Lo solelh amistós l’a sovent visitat.

Graissac se quilha amont en fàça de Tenièiras
Sos prats son arrosats pel riu tant bon que bèl ;
Bernac a meritat de la patria entièira,
Car la França li diu son istòrien Montèlh.

Ribas e Benavent, lo valon, la montanha,
Ensemble son d’acòrdi, e de dos fan pas qu’un,
L’un nos ofrís lo burre e l’altre la castanha
Ni pòrtan un bèl dissèrt totes dos en comun.

Vitrac e Liamonton coma Cantoènh e Vinas
Veson de nalt, de luènh, lo nòstre brave país,
Libres respiran l’èrt de las bèlas colinas,
Quand als trabalhs forçats, Truèira aval gemís.

Alpuèg es ben quilhat amont sus sa colina,
A sos prats totjorn vèrds e sos garçons plan fièrs,
Ambs sos bòscs d’avets, Lacalm al luènh domina,
E dejà d’una vila a ben totes los èrts.

Cassuèjols se crei ben lo gal de la Viadena
Es fresc coma un bèl òrt, per sos bòsces de faus,
Del país montanhòl, Laguiòla resta reina,
E renharà totjorn d’Aubrac, jusc’al Cantal.

La Tarrissa sustot, de puèges verds encadrada,
Jos son cloquièr, dins la verdura al bòrd del riu,
Nòstra brava Tarrissa a naltres nos agrada,
Alhors lo bonur passa, e aicí diu far son niu.

Benlèu coneissètz pas los bòscs que nos encantan,
E lo riu de l’Arginça ont la trocha se plai ;
Lo cèl i ritz, la flor florís, los aucèls cantan,
E mème l’aucèl blu i trèva al mes de mai.

Quora retrobarem lo niu de nòstra enfança ?
Quand veirem lo fum de nòstre vièlh fornèl ?
Se las bisas d’Aubrac bufavan per la França,
Tot l’estiu sentiriam lo gost del fen novèl. »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...