La pastada
Introduction
La maîtresse de maison, la patrona, régnait sur le potager (òrt) et la basse-cour qui permettaient de couvrir une bonne partie des besoins alimentaires. Les excédents vendus au marché lui procuraient un peu d’argent pour les besoins de la maison.
En Viadène, les oies (aucas) étaient souvent gardées dans des communaux humides.
En général, elles n’étaient pas gavées (embucadas) mais engraissées avec des pâtées (pastadas).
Les quartiers confits d’oie ou de canard permettaient à la maîtresse de maison de recevoir convenablement un visiteur arrivé à l’improviste.
Ethnotexte
Maria (Marie) ANDRIEU
née Calmel en 1926 à La Terrisse.
Transcription
Occitan
Français
« Las anàvem menar al comun de La Vaur [a La Tarrissa].
Las embucàvem pas, coneissiam pas aquò, a-n-aquel moment. Las tuàvem e ne fasiam de confits.
Lor fasiam de pastadas d’ortics, lor bailàvem de trefons cuèchs.
Ai coneguda una femna, la Nathalie qu’apelàvem, amassava d’ortics per doas o tres familhas. Fasiá cuèire aquò pels pòrcs e per far de pastadas per las volhalhas amb un bocin de resset. Fasiá pas qu’aquò, aquela paura femna. Èra campanièira atanben. »
Las embucàvem pas, coneissiam pas aquò, a-n-aquel moment. Las tuàvem e ne fasiam de confits.
Lor fasiam de pastadas d’ortics, lor bailàvem de trefons cuèchs.
Ai coneguda una femna, la Nathalie qu’apelàvem, amassava d’ortics per doas o tres familhas. Fasiá cuèire aquò pels pòrcs e per far de pastadas per las volhalhas amb un bocin de resset. Fasiá pas qu’aquò, aquela paura femna. Èra campanièira atanben. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...