Lo lop, la cabra e los cabridons
Introduction
Maurice Balsa est un conteur exceptionnel. Il détient, de par la seule tradition orale, une grande partie du répertoire fantastique de la Vallée du Viaur qui a tant influencé l'œuvre de l'un des plus grands écrivains occitans du XXe siècle, Jean Boudou (1920-1975).
La famille Balsa aurait compté parmi les siens Honoré de Balzac. Jean Boudou y est apparenté par sa mère Valérie (dite Albanie) Balsa (1892-1980).
Ce conte est classé AT 123, selon la classification internationale Aarne-Thompson permettant l'indexation des contes populaires par contes-types.
L'histoire se termine bien mais elle contient une morale implicite visant à donner une leçon de prudence aux enfants.
Ethnotexte
Maurice BALSA
né en 1916 au Bibal de La Salvetat-Peyralès, décédé en 2013.
Transcription
Occitan
Français
Quand portava per manjar als cabrits – que lo lop los li voliá flambar – disiá :
“Cabridons, cabridons, dubrissètz-me, pòrti de brancòtas plen las banòtas e de lachet per las tetinòtas.”
Lo lop s'amenèt, i volián pas duèbre, aviá la paraula tròp fòrta e la cabra, ela, lor fasiá veire la pata.
Alara los cabrits diguèron :
“Fai veire la patòta”
Lo lop faguèt veire la pata :
“Es pas blanca, me soi salit...”
Dubriguèron, los cabrits.
Èran aquí que lo fintavan, lo lop que disiá :
“Quin mangi ? Quin mangi ?”
Un diguèt :
“Me manges pas ieu que soi lo pus bèl !”
Un autre diguèt :
“Me manges pas ieu que soi lo pus polit !”
Un autre faguèt :
“Me manges pas ieu que soi lo pus pichon !”
Alara, la cabra s'amenèt e diguèt :
“Ten, lo lop, de qué fintas ?
– N'auriái manjat un…
– E ben i a pas qu'a lo far còire, ne manjarem totes dos.”
Faguèron un fuòc, los cabrits gemissián, avián pas que paur que los mangèsson.
Lo lop agachava se la marmita èra prèsta.
La cabra diguèt al lop :
“Fas ambe la pata, te cal far ambe la lenga !”
Coma aquò la cabra l'atrapèt pel cuol ambe las banas e lo fotèt dins la marmita.
Aital la cabra sauvèt los cabridons. »
Pas de traduction pour le moment.