Croix (crotz) en pierre, au Coulet, mai 1994
Introduction
Croix (crotz) en pierre, au Coulet, mai 1994
Al país de Joan Bodon, les croix de Murat et del Colet sont les témoins de l’originalité et de l’occitanité du Peiralés. Ici les Trainièrs sont restés fidèles à leur foi “hérétique”, comme d’autres le furent plus tard à leur langue occitane condamnée par l’Ecole, l’Eglise et les médias ;
« Desempuèi un brieu s’èra perduda dins las glèisas : al presic, a la pregària. Se perdiá sus las fièiras quand se mercandejava o a l’aubèrja per se far servir. Se perdiá per las vòtas quand los amoroses se cercavan… Los mèstres d’escòla de tota mena se podián conflar, l’avián desrabada l’èrba salvatja, e los curats lor avián ajudat…Paura lenga, anavas a la tiá fin. Ausavan pas solament se servir de tu dins los estables quand se tirava de fems. Mas degun voliá pas mai tirar de fems. » (Extrait de La Santa Estèla del Centenari, de Jean Boudou)
« Au XVe siècle, résidait au Coulet le forgeron Jean Trahinier, un des derniers partisans de l'antipape Benoit XIII. Il fut arrêté avec sa famille en 1467. » (Jean Delmas, 1994)
Crotz del Colet de La Salvetat, mai de 1994
Photo
