Viva Pèiraficha !
Introduction
Les chants identitaires ou hymnes locaux en occitan, parfois calqués sur une matrice connue, faisaient partie du folklore local.
Cette chanson identitaire également appelée "La Pèirafichenca" se chante sur l'air de "T"aimi".
Son
François BION
né en 1922 à Pierrefiche du Larzac.
Transcription
Occitan
Français
« Totes sèm venguts bèls,
A l’èrt de Pèiraficha,
Milhau o Montpelhièr,
Mancan pas d’agrament,
Mès encara aimam mai,
Pèiraficha,
E de son grand Larzac,
Ne sèm totjorn contents,
E viva Pèiraficha !
A nautres nos agrada,
Aquò’s nòstra pensada,
L’aimam de mai en mai,
Lo quitarem pas jamai.
Aquò’s nòstra pensada,
Jamai serà cambiada,
Lai i demorarem,
Tant de temps que viurem.
Ambe son grand fangàs,
Sa carrèira boissada,
Sos boisses e sos bòscs,
Sos cades e sos pins,
Se Dórbia èra a pus près,
Aplanada,
Seriam ben de senhors,
Coma i aviá autres còps,
E viva Pèiraficha !
La Ròca se'n crei ben,
Fìèr de sa Margarida,
De Montpelhièr-lo-Vièlh,
E de son vin claret,
Mès aval dins son trauc,
Que es cavida,
E Pèiraficha amont,
I fa baissar caquet,
E viva Pèiraficha !
Amont i a Sent-Martin,
Sent-Martin de clapada,
Sent-Pèire ont los ermitas,
Aimavan pregar Dius,
La Vièrja sul Larzac,
Es totjorn adorada,
E coma los anciens,
Aimam las devocions,
E viva Pèiraficha !
Aval, dins son travèrs,
Agachatz Sent-Sauvaire,
D’aval Dórbia se'n va,
Sans se poire arrestar,
Vòl ben far de las siunas,
Mès pecaire,
Velha ben nòstra plana,
Mès se pòt regassar,
E viva Pèiraficha !
Amont, i a Sant-Veran,
Son castèl e sas trelhas,
Per i pausar lo pè,
Cal causir lo bocin,
Quilha ton cap,
Quilha tas aurelhas,
Ne seràs pas jamai,
Qu’un rei plan pietadós,
E viva Pèiraficha !
A nautres nos agrada,
Aquò’s nòstra pensada,
L’aimam de mai en mai,
Lo quitarem pas jamai.
Aquò’s nòstra pensada,
Jamai serà cambiada,
Lai i demorarem,
Juscas que morirem. »
A l’èrt de Pèiraficha,
Milhau o Montpelhièr,
Mancan pas d’agrament,
Mès encara aimam mai,
Pèiraficha,
E de son grand Larzac,
Ne sèm totjorn contents,
E viva Pèiraficha !
A nautres nos agrada,
Aquò’s nòstra pensada,
L’aimam de mai en mai,
Lo quitarem pas jamai.
Aquò’s nòstra pensada,
Jamai serà cambiada,
Lai i demorarem,
Tant de temps que viurem.
Ambe son grand fangàs,
Sa carrèira boissada,
Sos boisses e sos bòscs,
Sos cades e sos pins,
Se Dórbia èra a pus près,
Aplanada,
Seriam ben de senhors,
Coma i aviá autres còps,
E viva Pèiraficha !
La Ròca se'n crei ben,
Fìèr de sa Margarida,
De Montpelhièr-lo-Vièlh,
E de son vin claret,
Mès aval dins son trauc,
Que es cavida,
E Pèiraficha amont,
I fa baissar caquet,
E viva Pèiraficha !
Amont i a Sent-Martin,
Sent-Martin de clapada,
Sent-Pèire ont los ermitas,
Aimavan pregar Dius,
La Vièrja sul Larzac,
Es totjorn adorada,
E coma los anciens,
Aimam las devocions,
E viva Pèiraficha !
Aval, dins son travèrs,
Agachatz Sent-Sauvaire,
D’aval Dórbia se'n va,
Sans se poire arrestar,
Vòl ben far de las siunas,
Mès pecaire,
Velha ben nòstra plana,
Mès se pòt regassar,
E viva Pèiraficha !
Amont, i a Sant-Veran,
Son castèl e sas trelhas,
Per i pausar lo pè,
Cal causir lo bocin,
Quilha ton cap,
Quilha tas aurelhas,
Ne seràs pas jamai,
Qu’un rei plan pietadós,
E viva Pèiraficha !
A nautres nos agrada,
Aquò’s nòstra pensada,
L’aimam de mai en mai,
Lo quitarem pas jamai.
Aquò’s nòstra pensada,
Jamai serà cambiada,
Lai i demorarem,
Juscas que morirem. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...