Las minas de Vesins

Collecté en 1999 Sur les Communes de La Bastide-l'Évêque, Villefranche-de-Rouergue Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Avec la révolution industrielle, les besoins en minerai sont importants et on exploite les ressources du Ségala avec les mines de Vézis (La Bastide-l'Evêque) ou La Baume (Villefranche de Rouergue). 

Photo

Las minas de Vesins
© MARRE Rémi (La Bastide-l'Évêque)

Rémi MARRE

né en 1928 aux Mines de Vézis de La Bastide-l'Evêque, décédé en 2019.

Ethnotexte

Rémi MARRE

né en 1928 aux Mines de Vézis de La Bastide-l'Evêque, décédé en 2019.

Transcription

Occitan
Français
« Aquò èra de minas de plomb e de zinc, e de plomb argentifèra, li aviá d’argent dins aquelas minas, mème un brave bocin.
En 1891, comencèron de far de recèrcas a un potz que apelèron lo potz numèro 1 que fasiá 70 mèstres de pri(g)ondor e las galariás partián a 60 mèstres. Seguèron lo filon que fasiá 600 mèstres de long. Aquò durèt presque dos ans.
A l’epòca, traucavan al martèl mès s’entrachèron qu’aquel potz èra al cap del filon e alèra di(gu)èron :
“Cal far un autre potz mai al mièg del filon.”
Fa(gu)èron un potz de 120 mèstres de pri(g)ond. D’aquí, fa(gu)èron tres estatges de galariás. Lo potz èra en defòra del filon. Per anar al filon, fasián de galariás qu’apelavan de travèrvam e, quand èran al filon, lo seguián de cada costat. Menavan apèi lo minerai per lo montar al potz. Cada dètz mèstres, benlèu, fasián un trauc pel costat de las galariás, qu’apelavan las chiminèias, passavan per dessús e fasián una autra galariá sus aquela d’aquí. Aquò fa qu’explotavan en montent.
Aquò èra de ròc e aquò bolegava pas.
Aquò marchava a la vapor a l’epòca alèra li aviá una sala de las machinas. Mès avián talament de pèrtas de vapor per condensacion que apèi fa(gu)èron marchar las pompas a l’èr comprimat, avián un compressur.
E apèi li aviá la lavariá. Caliá lavar aquò per las fondariás.
Li aviá un tapis-roulant de caochoc e li aviá de monde de cada costat que assajavan de tirar lo maximum de sterile. La pèira que li aviá pas de minerai, la fotián pel costat.
Apèissas o concassavan fin e aquò tornava passar a la lavariá. Aquò passava sus de taulas virentas que triavan lo minerai de plomb e lo minerai de zinc. Apèi aquò, z’o cargavan sus de carretas de buòus o de chavals e menavan aquò a Vilafranca.
Ai conegut plan monde que i an trabalhat a-n-aquela mina. Pareis que èran arribats a mai de 300 obrièrs.
Pareis que èran pro pagats per l’epòca. Los que mai ganhavan ganhavan un briat mai de sièis francs aur. Mès n’i aviá que ganhavan pas que dos francs e quicòm. Mès trobavan que ganhavan d’argent quand trabalhavan al fons.
Li aviá bravament de malautes mès avián un medecin de la mina, lor retenián quicòm per aquò mès la femna e los dròlles èran sonhats.
Un vièlh de 90 ans me disiá :
“Se vòli mal a quauqu’un, li dirai vai trabalhar a-n-aquela mina, se li vòli pas de mal, li dirai vai pas trabalhar aquí !”
El li aviá trabalhat e disiá :
“I me seriái pas fach vièlh.”
Aquò s’arrestèt en 1901 al mes d’a(g)òst.
Pareis que li metèron quatre ans per montar l’usina. »

Pas de traduction pour le moment.

© MARRE Rémi (La Bastide-l'Évêque)

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...