Fialar la lana
Introduction
La laine avait une valeur domestique et commerciale qu’elle a perdue de nos jours. On la vendait, on la faisait filer aux filatures du pays, on en faisait des couvertures piquées et des matelas… Quelquefois, on en filait un peu à la quenouille (conolha) et au fuseau (fuse) ou au rouet (rodet, torn) pour tricoter.
Ethnotexte
Sylvain BAUGUIL
né en 1909 à Belmont de Crespin.
Transcription
Occitan
Français
« Pendent la Guèrra de 14, i aviá pas pus d'òmes dins lo vilatge, i aviá pas que las femnas. Nos envoiavan a-n-acò d'una brava vièlha. Èra veusa, viviá de la conolha e gardava totes los enfants del vilatge, l'apelàvem Milhon.
Aquelas conolhadas, aquò fasiá de posca e, per fialar, aviá set. Aviá un platon de tèrra roja sus un bocin de brasa, i metiá un croston dedins, aviá una ceba pel costat e, quand aviá begut un còp d'aiga, trapava un cairat de pan e, per destampar lo fial, manjava un talhon de ceba.
Nautres tanben, fasiam la lana, la retorciam, metiam tres fials. »
Aquelas conolhadas, aquò fasiá de posca e, per fialar, aviá set. Aviá un platon de tèrra roja sus un bocin de brasa, i metiá un croston dedins, aviá una ceba pel costat e, quand aviá begut un còp d'aiga, trapava un cairat de pan e, per destampar lo fial, manjava un talhon de ceba.
Nautres tanben, fasiam la lana, la retorciam, metiam tres fials. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...