Pégorier René, acordeonista
Collecté en 1998 par IOA Sur les Communes de Condom-d'Aubrac, Le Cayrol, Prades-d'Aubrac Voir sur la carte
Introduction
Les anciens jouaient de la cabreta, ou cabra, et de l’accordéon diatonique.
L’accordéon chromatique n’est apparu en Rouergue qu’au début du XXe siècle.
Les premiers cabretaires utilisaient une cabreta a boca (cabrette à bouche), sans soufflet.
Le Rouergue septentrional est très représentatif de l’influence du mouvement revivaliste impulsé par l’émigration parisienne et qui se manifeste dans le succès du couple cabrette-accordéon chromatique.
Ethnotexte
René PÉGORIER
né en 1936 à Condom.
Transcription
Occitan
Français
« Ai aprés a jo(g)ar de l’acordeon ambe lo miu cap, tot solet. Aviái aprés sus un pichon acordeon, un diatonica a l’atge de dètz, dotze ans. Aprèssa, quand agère ganhat un pauc d’argent, crompère un cromatica. N’ai avut tres o quatre.
Al Cairòl, n’i aviá un vièlh que jo(g)ava amb un pichon diatonica. Jo(g)ava los tres-quarts dels mari(d)atges. S’apelava Lacan de Cossanas.
Pièi i aviá un autre òme que venguèt al Cairòl far menusièr, èra sortit de Pradas d’Aubrac, Camille Cayla, s'apelava. Jo(g)ava l'acordeon virat dejost-dessús ambe la man gaucha. Quand nos trobàvem dins los mari(d)atges, ieu ère jove encara, totjorn me caliá montar per jo(g)ar. A l’epòca, nos fasián jo(g)ar sus de taulas, podiam pas jo(g)ar per tèrra. La musica caliá que sesquèsse en naut. Alara, de còps, sortiá defòra e i se retardava, se pausava un bocin, alara ieu jo(g)ave.
Quand jo(g)ave las nòças, aviái mon cabretaire. Malurosament, es mòrt. Èra Galtièr de Sant-Cosme.
Aicí, a Salgas, i aviá de Raulhac que jo(g)avan la cabra. »
Al Cairòl, n’i aviá un vièlh que jo(g)ava amb un pichon diatonica. Jo(g)ava los tres-quarts dels mari(d)atges. S’apelava Lacan de Cossanas.
Pièi i aviá un autre òme que venguèt al Cairòl far menusièr, èra sortit de Pradas d’Aubrac, Camille Cayla, s'apelava. Jo(g)ava l'acordeon virat dejost-dessús ambe la man gaucha. Quand nos trobàvem dins los mari(d)atges, ieu ère jove encara, totjorn me caliá montar per jo(g)ar. A l’epòca, nos fasián jo(g)ar sus de taulas, podiam pas jo(g)ar per tèrra. La musica caliá que sesquèsse en naut. Alara, de còps, sortiá defòra e i se retardava, se pausava un bocin, alara ieu jo(g)ave.
Quand jo(g)ave las nòças, aviái mon cabretaire. Malurosament, es mòrt. Èra Galtièr de Sant-Cosme.
Aicí, a Salgas, i aviá de Raulhac que jo(g)avan la cabra. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...