Introduction
Les moissons mécanisées ont succédé aux moissons avec la falç ou lo volam autour de la Première Guerre mondiale. Il y eut tout d’abord des machines gavelairas, puis des ligairas. Les ouvriers agricoles ne virent pas arriver ces machines d'un très bon œil.
On faisait des tas (crosèls, garbairons) de douze gerbes dans le champ moissonné. Ces crosèls étaient ensuite parfois disposés en petits gerbiers d'une centaine de gerbes (garbas), dans le champ, avant d'être transportés pour former un grand gerbier (plonjon) près de l'aire de battage (sòl).
Ethnotexte
Jean CARABASSE
né en 1914 au Viala-Haut de Condom.
Transcription
Occitan
Français
« Al debut, nautres, fasiam tot ambe lo volam. Pièi nos metèrem a far un pauc ambe la dalha. Pièi, aprèssa, los parents avián crompada una dalhusa per dalhar e la metiam ambe l’aparelh per meissonar. Tombàvem la gavèla e li(g)àvem après.
Al volam, fasiam un plonjon de cent garbas per jorn, pel camp, a tres o quatre. Lo matin, meissonàvem e l’après-miègjorn li(g)àvem. Li donàvem lo temps de se secar. Fasiam de plonjons defòra de cent garbas e, quand èra lo moment de garbejar, o amassàvem e o portàvem al sòl.
Los crosèls, aquò se fasiá pas bien. De còps, aquò se fasiá pel gran de la prima, aquí. I aviá d’èrba, de còps, e aquò se secava melhor en crosèls. »
Al volam, fasiam un plonjon de cent garbas per jorn, pel camp, a tres o quatre. Lo matin, meissonàvem e l’après-miègjorn li(g)àvem. Li donàvem lo temps de se secar. Fasiam de plonjons defòra de cent garbas e, quand èra lo moment de garbejar, o amassàvem e o portàvem al sòl.
Los crosèls, aquò se fasiá pas bien. De còps, aquò se fasiá pel gran de la prima, aquí. I aviá d’èrba, de còps, e aquò se secava melhor en crosèls. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...