Lo poton (Paissètz, anhèls…)
Introduction
Cette chanson a été écrite par Lucien Mengaud (Lavaur 1805- Toulouse 1877), auteur de "La Tolosana", chanson qui a inspiré Claude Nougaro pour son grand succès "Toulouse".
Elle était à l'honneur dans les spectacles urbains et fut très appréciée des amateurs de bel canto.
Elle est assez répandue sur la périphérie du Rouergue où elle a pu être diffusée par les écoles.
Julia l'a apprise auprès d'une gantière qui travaillait à Compeyre.
Son
Julia ROBERT
née Baudounet en 1914 à Compeyre.
Transcription
Occitan
Français
« Paissatz, anhèls, pendent que dins la prada,
Ieu vau trobar l’òbjet de mas amors,
E tu Medòr garda la tropelada,
Garda-la plan juscas-a mon retorn,
Vesi aval la bèla Joaneta,
Lo lòng del riu se'n va culhir la flor.
A sos ginolhs, dirai a la filheta :
“Tu qu’as mon cur, a… dòna-me un poton ! (bis)
Adiu tresaur, adiu mon esteleta,
Anja del cièl, mon boquet parfumat,
A… laissa-me sus ta ròsa boqueta,
Prendre un poton car l’ai plan meritat.
– Non vòli pas, vai-te'n, vai-te'n de suita,
Crenta del lop la tarribla furor.
Medòr es sol, poiriá prendre la fuita,
Vai-te'n, vai-te'n, a deman los potons !” (bis)
Lo lendeman, lo pastorèl plorava,
Lo traitre lop aviá manjat Medòr,
Mès una voès que de prèp lo gaitava,
Venguèt d’un mot reviscolar son cur :
“Plora pas mai, vòli calmar ta pena,
Prene ma man, te vòli rendre urós.
Unissèm-nos d’una dobla cadena,
E pièi poiràs me manjar de potons !” (bis) »
Ieu vau trobar l’òbjet de mas amors,
E tu Medòr garda la tropelada,
Garda-la plan juscas-a mon retorn,
Vesi aval la bèla Joaneta,
Lo lòng del riu se'n va culhir la flor.
A sos ginolhs, dirai a la filheta :
“Tu qu’as mon cur, a… dòna-me un poton ! (bis)
Adiu tresaur, adiu mon esteleta,
Anja del cièl, mon boquet parfumat,
A… laissa-me sus ta ròsa boqueta,
Prendre un poton car l’ai plan meritat.
– Non vòli pas, vai-te'n, vai-te'n de suita,
Crenta del lop la tarribla furor.
Medòr es sol, poiriá prendre la fuita,
Vai-te'n, vai-te'n, a deman los potons !” (bis)
Lo lendeman, lo pastorèl plorava,
Lo traitre lop aviá manjat Medòr,
Mès una voès que de prèp lo gaitava,
Venguèt d’un mot reviscolar son cur :
“Plora pas mai, vòli calmar ta pena,
Prene ma man, te vòli rendre urós.
Unissèm-nos d’una dobla cadena,
E pièi poiràs me manjar de potons !” (bis) »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...