La borra de can
Introduction
On embauchait parfois des équipes (còlas) de faucheurs (dalhaires).
Les dalhaires portaient leur pierre à aiguiser (cot) à la ceinture, dans un étui en bois (codièr) souvent rempli d’eau.
Ethnotexte
GAVEN LUCIE, SÉGURET MARCEL
née en 1905 à La Devèze de St-Beauzély ; né en 1932 au Monteillan de Castelnau-Pégayrols.
Transcription
Occitan
Français
« Un bon dalhaire copava un ectara per jorn. Sabián que tal prat i aviá tant d’oras de dalha. Mès aquò dependiá cossí èra espés lo fen. Se aquò èra de borra de can...
La borra de can, aquò’s una èrba plena e dura, sustot quand aquò’s un pauc sec.
De còps disián :
“Aquel prat es de missant dalhar que i a de borra de can !” »
La borra de can, aquò’s una èrba plena e dura, sustot quand aquò’s un pauc sec.
De còps disián :
“Aquel prat es de missant dalhar que i a de borra de can !” »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...