Lo rol del Pesquièr-Bas
Introduction
Selon un calendrier immuable, les bêtes montent sur l'Aubrac le 25 mai et en redescendent pour la Sent-Guirald (Saint-Géraud), le 13 octobre. Elles passent la belle saison dans des pâturages d’altitude appelés montanhas.
Dans les burons (masucs), on fabriquait jadis la fourme d'Aubrac.
Sur l'Aubrac l'équipe type des buronniers (montanhièrs) était composée d'un cantalés, d'un pastre, d'un vedelièr et d'un rol.
Le rol était le plus jeune de l’équipe des montanhièrs. Il avait parfois moins de 10 ans. Ils remplaçaient les chiens, les vaches de race aubrac étant agressives en présence des veaux.
Quand le cantalés n’était pas commode, le sort du rol n'était pas des plus enviables. Il était parfois la risée de ses collègues plus âgés.
Ethnotexte
Alain FOURNIER
né en 1950 à Luc de Castelnau de Mandailles.
Transcription
Occitan
Français
Aquel ser, lo cantalés del Pesquièr-Bas di(gu)èt al rol :
“Vas anar a Calmejana cercar lo badabèc per asagar los pòrcs. Aquò’s un pauc pesuc mès, fòrt coma siás, auràs pas de mal a lo portar.”
Lo rol, fièr d’èstre vantat atal, se’n va a Calmejana e, en arribent, ditz :
“Lo patron m’envoia cercar lo badabèc per asagar los pòrcs.”
Los altres comprenguèron de suita… Li di(gu)èron :
“Asseta-te aquí, biu un còp, naltres, lo te vam quèrre que l’avèm a la sot dels pòrcs.”
Quand lo rol sorti(gu)èt, li fasquèron veire una saca bien estacada e li di(gu)èron :
“L’utís es aquí, es pesuc mès aquò’s fragile. Lo te caldrà portar plan e pas lo pausar, riscariás de lo copar.”
Lo rol parti(gu)èt, l’esquina plegada pel pes. Quand arribèt a son masuc, sonèt los altres per lo li descargar.
Lo cantalés e lo vedelièr venon, atapan lo sac e l’escampan per tèrra.
Quand los entendèt rire, lo rol comprenguèt que èra estat traït. Mès imaginatz lo morre que fasiá quand vegèt rebordelar tres brave ròcs negres que s’èra crebat de portar en creseguent que aquò èra lo badabèc per asagar los pòrcs ! »
Pas de traduction pour le moment.