Lo galant moquet (Me soi levat de bon matin…)
Introduction
"Lo galant moquet", connu dans de nombreuses régions (nous en avons recueilli des versions à Gap, dans les Alpes de Haute-Provence et dans plusieurs communes du Tarn et de l'Aveyron) se chante tout en occitan, tout en français ou bien dans les deux langues.
Il a pour héros un jeune galant extrêmement vantard, qui, rabroué par sa maîtresse, vient demander conseil au rossignol sauvage.
Les paroles chantées ici par Marthe Naujac sont tirées du recueil d'Arthémon Durand Picoral (Rodez, Editions Subervie, 1953, p.94).
L'auteur précise que la version a été recueillie par Pierre Masson de Capdenac. (CORDAE)
Son
Marthe NAUJAC
née Bouval en 1915 à L'Estrade de Castelnau de Mandailles.
Transcription
Occitan
Français
Per culhir l'alauseta,
L’ai pas culhida,
L’ai ausida cantar,
Al jardin de ma mia,
S’es anada pausar.
“Mia bonjorn aquò soi ieu,
Vite duèrb-me ta pòrta,
Fa freg defòra,
Lo rosal es tombat,
Amont dins ta cambreta,
Seriái lèu rescaufat.
– Pòt ben jalar, pòt ben gibrar,
Ieu duèrbe pas ma pòrta,
M'as descridada,
Pertot te siás vantat,
Que m’aviás per ta mia,
Galant, te siás trompat !”
Mès lo galant va consultar
Lo rossinhòl sauvatge :
“Dins ton lengatge,
Polit rossinholet,
Ambe mas amoretas,
Di(g)a-me s’ai tòrt o drech.
– Ieu te dirai per ma rason
E pièi per ta govèrna :
L’amor sincèra
Se fa secretament,
Sans que degús ne sache
L’ora ni lo moment.” »
Pas de traduction pour le moment.