Las carbonièiras

Collecté en 1998 par IOA Sur les Communes de Castelnau-de-Mandailles, St-Chély-d'Aubrac Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

On fabriquait du charbon de bois en carbonisant du bois en atmosphère contrôlée par pyrolyse (en l’absence d’oxygène).

Il fallait chauffer le bois à une certaine température, pas trop élevée, en évitant de l’enflammer.

Le carbonièr empilait du bois et le recouvrait d'une couche de terre, avant d’y mettre le feu. Cet amoncellement était appelé carbonièira.

Ethnotexte

Odette BERNIER

née Auguy en 1931 au Franc de Saint-Chély d'Aubrac.

Transcription

Occitan
Français
« Lo grand-pèra fasiá carbonièr e, dempèi, lo paure papà atanben. Per çò que aval, coma avián pas de bestial, per se’n sortir, pardí, fasián coma podián. Avián de bòsces e fasián de carbon. N’anavan menar a Castèlnòu, coma aquò, per lo monde que ne demandavan, de boès per se caufar.
Las carbonièiras, las fasián aval dins lo vilatge, aquò èra pus comòde per las survelhar, que caliá que las survelhèsson, las carbonièiras. O alara las fasián dins los bòsces. Mès prenián aquela famusa cabana [la cabana de pastre] per las anar survelhar e metián lo can als pès, quand fasiá freg, l’ivèrn.
Aquelas carbonièiras, las fasián dins los bòsces, mès encara aquò se vei, la tèrra es brutlada, aquí, tota negra. Aquò se vei ont las fasián, las carbonièiras.
Alara metián de boès, fasián coma un plonjon ambe de boès, d’estèlas… Fasián de pichons arrondits d’aquela auçada, tornejavan amb un pauc de tot. E pièi li laissavan al torn de pichons traucs per far aspirar l’èrt pel fuòc e, al mèg, un brave trauc, mès gròs alara, e apièi dessús li tornavan coma aquò e en plonjon… Pièi, d’aquí, li fotián de fauvièiras, l’acaptavan amb un pauc de fauvièira per que la tèrra davalèsse pas dins lo boès. E pièi li fotián la tèrra dessús. L’acaptavan bien ambe de tèrra. Caliá que sia(gu)èsse bien acaptat. E laissavan totjorn aquel trauc amont, a la cima, per alucar. E d’en bas atanben, començavan d’en bas a donar d’èrt. Metián de ginèsses. Aquò alucava lo boès, mès quand aquò èra bien alucat. Pièi caliá que tampèsson quand même en bas, qu’aquò brutlèsse pas tròp.
Quand èra prèste apièi, levavan tota aquela tèrra e aquí li aviá lo carbon. Gitavan d’ai(g)a quand èra pas tot a fèt escantit e apèi lo fotián dins de sacas per anar livrar. E lo prenián a-z-Espaliu. N’i a que se’n caufavan. N’i a que èra per trempar los cotèls. Caliá que caufèsse bravament, sai pas se aquò es lo castanhièr o lo fau. Aquí me rapèle pas bien. Demandavan un carbon esprès, fach ambe lo boès mès pòde pas me sovenir, per trempar los cotèls. »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...