Farrats, gèrlas, badinhons, atraçadors…

Collecté en 1991 par IOA Sur les Communes de Castelnau-de-Mandailles, Prades-d'Aubrac Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Jean Vidal, de Born, apprit son métier auprès de Fenayrou, le célèbre cabretaire de Castelnau de Mandailles.

Il s'était spécialisé dans la fabrication de seaux (farrats) et de gèrlas en bois pour le travail dans les burons (masucs).

On trayait alors les vaches de race d'Aubrac, assis sur un tabouret à pied unique (sèla, selon) attaché à la ceinture, dans des farrats de 20 litres que l’on allait vider dans un grand récipient également en bois appelé gèrla.

Les gèrlas pouvaient avoir plusieurs tailles. On mesurait leur capacité en fonction du nombre de seaux de lait de 20 litres qu'elles pouvaient contenir : una gèrla de cinc (100 litres), una gèrla de sièis (120 litres), etc.

Photo

Farrats, gèrlas, badinhons, atraçadors…
© Institut occitan de l'Aveyron (Villefranche-de-Rouergue)

Jean VIDAL

né en 1921 aux Veyssets de Castelnau de Mandailles, décédé en 2015.

Ethnotexte

Jean VIDAL

né en 1921 aux Veyssets de Castelnau de Mandailles, décédé en 2015.

Transcription

Occitan
Français
« Ai apres a Castèlnòu, las barricas, los farrats, ambe Fenairon, l'ancien cabretaire, que lo siu enfant èra de ma classa, François Fenayrou. Es mòrt n'i a un briu.
Ieu anave a l'escòla a Castèlnòu e èrem tot lo temps ches el, aval. Cada sabte a ser fasián una repeticion.
El èra atjat. Aquò èra un òme que fasiá… Quand aviá un moment en l'aval fasiá de barricas, fasiá de un o de l'altre. M'aviá ensenhat a far las barricas, los farrats, los badinhons…
El aviá lo conflet [de la cabreta]. Aquel d'aquí la jo(g)ava la cabra ! L'ai en fòtò, el amai l'enfant. Los vos pòde far veire totes dos. I èran mèmes tres. L'altre, sabe pas de qu'es aquel. Sai pas s'aquò èra Marcel Vialade L'Estrada parce que Marcel Vialajo(g)ava la cabreta atanben. Aquel d'aquí es mòrt, tornar. N'i a un parelh d'ans qu'es mòrt.
Ieu ai dançat e los enfants aquò's de dançaires.
Ara n'i a dètz ans que soi a la retreta… Enfin, ne fasiái dabans, quand aviái lo temps.
N'i aviá que me disián :
“Di(g)a, me faràs una gèrla, me faràs un farrat…”
L'altra an, ne fasquère un parelhat pel masuc de Bòrn (48), amont. Dònan a manjar amont.
Me di(gu)èt :
“Se me podiatz far un parelh de farrats per los pinjar amont…”
Son pinjats, amont. E un atraçador.
Aquò's amb aquò que l'òm amassa lo lach, la calhada dins la gèrla. Aquò se de(s)marga. I a una pòsse que fa l’alçada de la gèrla. La demargatz, al fons, i a una ròda e crosatz lo lach, la calhada, pièi lo brisatz. Quand l’avètz brisat, vos metètz a virar tot lo torn de la gèrla, doçament, per amassar la calhada. Aquò's lo pichon-lach que sòrt e escolatz ambe lo poset qu'apelam. Encara n'i a, de posets. De dabans, èran en boès, un afaire redond amb una manada al mièg.
Lo boès… Pel lach, en general tot es fach ambe de fau, saufla gèrla qu'òm la pòt far en garric o en castanhièr, mès l’atraçador e las sèlas de la montanha èran faches ambe de fau, aquò's de boès que taca pas, que dòna pas missant gost al fromatge.
Los farrats, en general, los fau de castanhièr. Cal de boès causit, de boès cande, cal pas per exemple qu'aquò siaga de castanhièr coissonat, quand es coissonat lo lach passa a travèrs.
Lo cròmpe, lo castanhièr, devàs Castèlnòu.
N'anère quèrre un pauc per far una gèrla, aquí, per [Baptista] Rainald de Calmejana, amont, aquest'annada. L'auton passat me di(gu)èt : “Me faràs una gèrla.” Èra una gèrla de uèch.
Cal que siaga sec, cal que siaga bien sec. Aquò's de planchas e las cal copar de mesura e las debitar a la rèssa. Ara las passe a la machina. Altres còps fasián tot a la man. N'ai avudas fachas a la man. D'alhurs, una machina, òm se'n pòt pas gaire servir, juste que per donar lo profil de la clau. Una clau es facila a far ambe lo compàs, suivantlo diamèstre que volètz donar, prenètz un còp de compàs. Per far una clau, es facile.
Un farrat fa trenta, donatz un còp de compàs a quinze, aquò fa la mitat del diamèstre. Aquò fa lo diamèstre del cuol del farrat, aquò fa quinze e quinze, trenta. Alara apièi, ambe vòstra clau, un còp qu'avètz reglada vòstra machina…
Lo farrat ten vint litres. Aquò's comptat : vint litres un farrat. Una gèrla, s'aquò's una gèrla per exemple de cinc, aquò fa cinc farrats, aquò fa cent litres. S'aquò's una gèrla de sièis fa cent vint litres, de sèt fa cent quaranta litres e uèch aquò fa cent soassanta litres…
Ne fasquère doas, amont, mès n'i a un briu d'aquò, ne fasquère doas, una per Calmejana e l'altra pel Terond, sai que, doas gèrlas de dotze farrats, parce que las laissavan al masuc.
Me di(gu)èron :
“Se nos podiás far de gèrlas coma aquò, nos carrariam mai d'amassar lo lach.”
Alara, quand aviatz pas qu'una gèrla de uèch, una altra de sièis e un farrat o dos, aquò fasiá tot un trabalh de suplement. Non pas qu'aquí amassàvetz tot dins un còp. Quand arribavan del pargue, vojavan aquò dins aquela gèrla, empresuravan et puis voilà.Dotze farrats, aquò fasiá una brava calhada.
Amb un bocin de bedissa, fasiam las quèrbas amb aquò d'aquí. Aquò se plegava bien, una bedissa. Il n'y a rien que maintenant, les derniers temps, qu'ils se sont mis à faire les anses des seaux en bois,dels farrats, ambe de fèrre. Ne manca pas aicí de bedissa, n'i a en pagalha. Se ne fau atal per qualqu'un que los vòl gardar pinjats a la travada, coma aquò, los fau en bedissa coma fasián un còp èra. N'i a 50 ans o 60 o 70, fasián pas qu'ambe de bedissa, ambe de boès.
Los ceucles son estats totjorn de fèrre.
Cal començar de far los ceucles e apièi fasètz las dovas del farrat.
Los aurelhons, dels dos costats, aquò que ten la quèrba, cal que se siagan en garric, per qu'aquò siaga pus solide. A una gèrla, cal que las doas aurelhas siagan en garric, cal pas que siagan en castanhièr parce que aquò ten pas. Aquò pòrta tot lo pes de la gèrla. Lo fons es en castanhièr. »

Pas de traduction pour le moment.

© Institut occitan de l'Aveyron (Villefranche-de-Rouergue)

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...